El País i el plor dels botxins.

La devastació més absoluta s’ha apoderat de tota la franja de Gaza. Una immensa ratera a l’aire lliure de la que sembla impossible escapar d’una de la maquinàries més perfectes de sembrar mort i destrucció del món: l’exèrcit d’Israel.

Fa uns dies el diari El País es feia ressò d’una de les jornades més sagnants, en la qual més de 100 palestins, la immensa majoria civils i molts nens, havien estat assassinats per les bombes israelianes com sempre amb la més absoluta impunitat. El titular de la notícia assenyalava que s’havia produït “La jornada més sagnant a Gaza”, per a continuació assenyalar en primer lloc que 13 soldats israelians havien mort. Només al final de la frase s’assenyalava concisament que “100 palestins moren”, sense concretar com. Potser ho van fer d’algun virus maligne, o d’alguna intoxicació alimentària massiva. Per descomptat en cap moment s’assenyalava que havien estat brutalment assassinats per les bombes israelianes.

La rematada de la notícia ho deia tot. Les llàgrimes d’unes soldats israelians que ploraven per la mort d’un company en la “ofensiva” sobre Gaza, què potser hauria estat l’autor del llançament de bombes que haurien destrossat desenes de civils i xiquets. Ni una mínima ressenya fotogràfica dels hospitals atacats, dels milers de cases destruïdes, dels carrers de Gaza sembrades de cadàvers o dels familiars dels centenars de víctimes d’aquest infern provocat pels israelians amb sofisticat armament made ​​in USA. Ni una sola.

a1

Quins interessos es poden amagar darrere de tanta manipulació informativa?

En només cinc anys la família Polanco ha passat de tindre el 70% del control del grup a només el 10%, després de l’entrada de bancs i de fons voltor. És cert que els directius i accionistes de les primeres trenta megaempreses transnacionals i bancs del món que cotitzen en l’índex Dow Jones de Wall Street són majoritàriament d’origen jueu. Potser aquest fet ens done una pista.

Tal i com concloïa el periodista Javier Pérez de Albéniz en un article escrit en el “cuarto poder”, titulat “La deriva de El País”, “El País y la SER no son de izquierdas. Nunca lo han sido, dicen ellos. Lo que no podíamos imaginar es que acabarían siendo tan de derechas”.

Patraix, València (L’Horta), a 28 de juliol de 2014.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *