País Valencià. Terra de saqueig i d’espoli financer.

Fa unes poques setmanes vaig estar en una llibreria de la ciutat de València on es presentava el llibre d’un jove periodista valencià, Sergi Castillo, que té un suggestiu títol: “Tierra de saqueo”.

El títol del llibre, com fàcilment es pot endevinar, estava referit a la terra que habitem els valencians.

Durant la seua xarrada, Sergi ens va comentar als assistents que hi va haver un temps en què es preguntava tots el dies què passava al país valencià perquè esclataren tants i tants casos de corrupció política. aquesta inquietud el va portar a iniciar un ambiciós treball d’investigació periodística que va concloure amb aquest llibre, el qual s’ha constituït ja, a hores d’ara, en la més ambiciosa de les cròniques publicades fins a aquest moment en què es narra detalladament les causes, l’estructura i les conseqüències dels nombrosos casos de corrupció política existents a valència, molts d’ells ja en mans de la justícia.

“La conclusió principal és que hi ha hagut un cúmul de circumstàncies al país valencià que van servir d’imant per a tots els corruptes del món. en valència hi havia diners, es podia fer negoci fàcil, i alguns personatges com Francisco Correa van arribar a tindre una influència enorme en el PP espanyol i valencià (…) el més sorprenent de tot és que m’en vaig dedicar a situar sobre una pissarra tots els casos de corrupció i vaig veure que tots estaven relacionats, que la trama té dimensió estatal i fins i tot internacional“, va comentar Sergi durant la presentació del seu llibre.

“Hi havia diners, el sector immobiliari estava a l’alça, no hi havia transparència en els expedients i la sorprenent facilitat de com certes persones operaven en l’administració“. aquests varen ser els “ingredients” de la “tempesta perfecta” que es va desencadenar sobre valència, i que tots barrejats van possibilitar que una trama delictiva, empresarial i política, saquejara de manera continuada les arques públiques valencianes durant quasi dues dècades ininterrompudes.

Quin és el resultat (momentani) d’aquest saqueig perpetrat, amb traïdoria però sense nocturnitat, per la trama Gürtel i el PP al país valencià?. les xifres parlen per si mateixes: cent vuit càrrecs polítics del PP imputats per la justícia, més altres aproximadament tres-cents càrrecs imputats no polítics, però vinculats al partit popular valencià.

Passats uns dies d’aquesta conferència, vaig tindre l’oportunitat de llegir als diaris que l’informe patrocinat pel ministre Montoro, en què es canvia la metodologia de càlcul de les balances fiscals, constata que els ciutadans valencians són els estem pitjor finançats de tot l’estat, situant-nos al voltant del 93%, és a dir, set punts per sota de la mitjana per habitant.

Àngel de la Fuente, un dels tres acadèmics que van dissenyar la aquesta metodologia dels comptes públics territorialitzats, reconeixia en una entrevista a El Periódico que els valencians tenen «fundats motius de queixa».

Aquest informe espanyol arribava a les mateixes conclusions a què van arribar tant el comitè d’experts encarregat pel Alberto Fabra, com l’altre comitè creat amb una idèntica funció, i que comptava amb la participació dels experts d’economia dels premis Jaume i. es a dir, a la conclusió de què els valencians patim un espoli financer en tota regla que, malgrat haver segut denunciat públicament en els últims temps pel president Fabra (a causa probablement de la pressió que té per la forta reivindicació existent des de la societat civil valenciana), els diputats del PP valencians, tant a les corts valencianes com en el congrés espanyol, s’han negat diverses vegades a canviar, en votar en contra sempre de totes i cadascuna de les proposicions presentades per l’oposició sobre aquesta qüestió.

curiosament, alguns d’aquests que varen votar en aquest sentit són alguns dels que la justícia ha imputat per estar implicats en la trama de saqueig de les finances públiques valencianes. es a dir, que no només no en tenien prou amb saquejar el diners públics dels valencians, sinó que, a més a més, van impedir amb els seus vots a les càmeres que s’acabara amb el saqueig econòmic perpetrat per l’estat espanyol contra els valencians.

Axioma evident: partit popular valencià = saqueig (al quadrat).
Patraix, València, a 5 de març de 2014.