صوت

De la Universitat a l’Associació

Em vaig doctorar en Geologia, primer a França, a la universitat de Clermond Ferrand i després al Marroc. M’agradava la geologia i encara que al meu país era considerada (i ho  és encara) una especialitat masculina, vaig voler demostrar que les dones teniem suficient capacitat com per arribarnos-hi a doctorar.

Després d’haver-me doctorat i éssent professora de la facultat de ciències Semlalia  de Marràqueix i després de tenir el meus dos fills, vaig crear l’Associació Ennankhil. Jo havia tingut molta sort, havia pogut anar a l’escola i a la universitat, m’havia pogut doctorar… i llavors vaig voler ajudar les dones que no havien tingut la meva sort de poder accedir a una educació i a uns estudis universitaris. Necessitava retornar d’alguna forma el que jo havia rebut . Volia lluitar pels seus drets.

La política

I  sense adonar-me’n i a través de la meva tasca en l’Associació, em vaig trobar fent política, que era un mitjà molt seriós i complet de treballar per a l’Associació. D’altra banda, a casa la política era una tradició: viviem, menjavem, dormiem política… I la política em va donar sort i em va donar intel·ligència.

La discriminació

Després vaig crear l’espai d’escolta Hawwáa. En aquest espai vaig aprendre a escoltar les dones. Dones analfabetes, de les muntanyes, de pobles molt pobres, dones que eren i són víctimes de violència i discriminació per partida doble, per ser dones i per ser de poble. Dones que patien situacions molt difícils que ni jo ni cap de les meves companyes haviem patit mai. Durant anys vaig escoltar-les i vaig parlar amb elles i aquesta tasca també em va donar molt. Em va donar força per treballar a casa, a la universitat i al parlament, em va donar eines per lluitar, per ajudar els altres… eines sobretot per ajudar-les.

Integrar-se

La trobada d’aquest matí a la biblioteca de Gavà ha estat molt interessant. Heu de pensar que no és gens senzill per a aquestes dones integrar-se. La majoria de vegades són dones de pobles petits, de pobles de muntanya, amb poca formació,  casades i portades a Europa sense temps de fer-se’n a la idea.  Tan sols han tingut un mes per conèixer el futur marit, casar-se amb ell, deixar els seus  i entrar en una nova societat. La integració els és difícil. Malgrat tot, però, malgrat que la majoria vesteixi de forma tradicional i amb vel,  no hem de pensar que totes són iguals, no hem de classificar-les segons un únic patró establert perquè el vel és una peça de les arrels, de la cultura i de l’entorn social.

La violència

Jo tampoc sé com es pot eliminar la violència contra les dones. Marràqueix acull dones que són víctimes de violencia i també els seus fills, però aquesta tasca recau sobretot en les associacions. En el Parlament (81 dones i 314 homes) es va discutir i acordar la Llei contra la Violència però no n’estic gens satisfeta. Com a responsable de la comissió parlamentària sobre desenvolupament local presentaré un recurs per esmenar-la

(*) IMADEL és l’Institu Magrebí de Desenvolupament Local. Estem treballant per a que s’estableixin lleis que garanteixin la democràcia participativa