ambFilosofia

Ens havia quedat pendent una interpretació de l’afirmació de Plató: “Conèixer és recordar”.

Aquesta afirmació va lligada a una determinada concepció de la realitat. La realitat esdevé: jo no puc entendre realment el present, si no sóc capaç de seguir el fil conductor que des del passat ens porta al present i ens projecta al futur a través de les diverses vides (fases històriques) i transmigracions (revolucions), La Constitució espanyola de 1978 no pretén la democràcia (el govern del poble). Jo no puc entendre el 2014 sinó puc seguir el fil des del 1714 i el 1936. Cal recordar-ho. Cal memòria històrica.

Però la realitat, a més d’esdevenir, té profunditat i sota el món dels sentits, de la percepció, hi ha entitats (coses i relacions) que no podem observar directament, que només podem pensar. La realitat es troba governada per lleis (que poden incloure l’atzar). L’esdevenir de la realitat no és una simple successió de fenòmens, té una explicació d’ordre racional.

Com reproduir unes realitats profundes que no són colors, sons, olors?. Com pot la raó humana reproduir-ho?. A través de les matemàtiques. La realitat està construïda amb estructures matemàtiques o com deia Galilei: “La natura està escrita en llenguatge matemàtic”. I qualsevol persona dotada de raó, si li fem les preguntes pertinents, pot arribar a descobrir-ho. Si reflexiona correctament reproduirà mentalment aquest esdevenir amb les seves lleis d’ordre matemàtic.

La raó fent aquest esforç d’anar més enllà dels sentits, es retroba ella mateixa entenent la realitat. Els meus àtoms, pols d’estels, generats en l’explosió dels estels, recorden la seva història.