ambFilosofia

Entendrem per cinisme l’actitud en què hom reconeix que fa el mal, però ho justifica, sense vergonya, com l’única possibilitat d’actuació real. En aquest sentit els mercats volen que esdevinguem uns cínics.

D’entrada fer notar que aquesta actitud és contrària a la filosofia clàssica cínica. La filosofia cínica és precisament una denuncia, en el mode de vida i en les idees, contra el sotmetiment de l’individu al mal i al poder. Diuen de Diògenes de Sínope (un filòsof cínic) que «un dia dia va cridar: “Ep! Homes”. S’hi van acostar formant colla, però ell foragità tothom a cops de bastó, dient: “He demanat per homes, no pas per deixalles (material de rebuig)!”». Els antics explicaven tota mena d’anècdotes sobre Diògenes, la més coneguda de les quals diu que vivia dins un tonell. Si voleu una figura, un filòsof cínic s’acostaria molt a l’Albert Pla (cantant).

La pintura representa Diògenes cercant un home.

La ideologia de la classe dominant amb què aquesta justifica la seva actuació pràctica és la doctrina neoliberal, i amb ella l’individu possessiu. Aquesta no és la ideologia de les classes dominades: un desnonat a l’atur o un jove amb un mini-job-miserable no acceptarà que és el lliure mercat el que realitza la seva llibertat.

La ideologia que els mercats volen per a les classes dominades es basa en l’afirmació que «el mal és invencible», fins i tot mentalment, l’individu no pot sortir de la caverna. La resignació davant del poder dels mercats.

Però, com en la França ocupada pels nazis, als mercats els calen els col·laboracionistes. La ideologia dels col·laboracionistes és el cinisme modern: Donat que els mercats són invencibles, qualsevol oposició és encara pitjor per les represàlies que comportarà. Col·laborem amb ells per recollir les engrunes; potser, fins i tot ens regalaran alguna cosa.