ambFilosofia

Potser us heu preguntat més d’una vegada què és això de la dialèctica. L’anàlisi que estem fent de la crisi s’acosta a la dialèctica. Es tracta d’una anàlisi basada en el temps que intenta explicar la gènesi d’un fenomen únic com a dinàmica d’un sistema en el temps (la seva «lògica»). Per exemple: la formació i evolució del sistema solar.

Continuem amb la nostra aproximació a una reproducció sistemàtico-temporal de la crisi que estem patint. Situàvem la causa de la crisi no en la crematística (el diner) sinó en l’economia (les coses i el treball). El sistema va començar a fer fallida perquè va baixar la feina, provocant que el diner creat pels bancs s’esfumés. Tanmateix les nostres autoritats econòmiques, expertes crematístiques però ignorants econòmiques, no van saber entendre què estava passant i van adoptar una sèrie de mesures que només han agreujat la situació.

Per què de sobte comença a baixar la feina?

Un primer factor és el desequilibri entre importacions i exportacions.

Vèiem en el primer post sobre el tema, Entendre la crisi (1), que pels bancs les sortides de Disponible(diner) es compensaven amb les entrades, dins el sistema bancari estatal i en proporció als clients de l’entitat.

Però què passa amb les importacions entre estats? Aquestes evidentment representen ingressos en el país exportador, per tant en un banc estranger (no és una compensació mútua entre comptes de la Caixa). Un desequilibri entre exportacions i importacions per part d’un país ja no és una compensació entre comptes corrents d’entitats del mateix país, exigirà la utilització de diner real pels pagaments. Evidentment si hi haguessin bancs europeus, quan el comerç és essencialment entre països europeus, no hi hauria el problema. D’on vindrà el diner real? Del país exportador. És el cas d’Espanya i Alemanya. Comprant coses a Alemanya el diner ja no tornava, marxava a Alemanya. Aleshores, els bancs alemanys van començar a prestar diner a la banca espanyola pel seu negoci immobiliari. Diners que s’haurien de tornar.

Quan la banca espanyola ha de començar a tornar aquests crèdits, necessita diner real que marxarà cap a Alemanya.

I aleshores, quan caldria augmentar les exportacions per buscar un equilibri amb les importacions, és decisiva l’economia i no la crematística, són decisives les coses valuoses i ben fetes; on és llavors el corredor del mediterrani que es necessitaria? De què serveix l’aeroport de Castelló, o els AVE’S infrautilitzats dissenyats amb criteris espanyolitzadors? On és la política de suficiència energètica que ens estalviaria la immensa sortida d’euros per comprar el petroli, el gas i l’urani?.

Un article molt interessant: Ecología política, capitalismo actual y políticas de pleno empleo (Una visión postkeynesiano-marxista del decrecimiento)