Valor, Fuster, Sanchis Guarner, Salvador, Estellés…

Demà 22 d’agost farà 100 anys del naixement d’Enric Valor: folklorista, rondallista, novel·lista, lingüista… homenot de lletres de Castalla (Alcoià). S’ha promogut una campanya blocaire per tal d’incloure una de les seues rondalles als nostres blocs demà en homenatge, en la qual participarem de gust. Enguany, òbviament, han sortit alguns llibres que glossen la figura del rondallista castallà, un dels introductors del fabrisme al País Valencià i conegut molt especialment com a rondallista. 

Valor és un dels grans de les nostres lletres. Si busquem cinc noms d’or de les lletres catalanes del segle XX a les comarques meridionals dels Països Catalans, ens trobaríem amb: Joan Fuster (Sueca), Vicent Andrés Estellés (Burjassot), Carles Salvador (València), Manuel Sanchis Guarner (València) i Enric Valor (Castalla). Cinc grans figures, al costat de molts/es més literats/es que han romangut sempre fidels a la llengua de la terra. En un context social i polític molt difícil, han sorgit figures literàries i intel·lectuals del màxim nivell.
La història lletrada a València ens porta als Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Vicent Ferrer, Antoni Canals de l’època medieval… al monjo dominic Francesc Mulet (fill de Sant Mateu del Maestrat) que va tenir al País Valencià una fama semblant a la del tortosí Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona, al Principat durant el segle XVII… a Constantí Llompart i Teodor Llorente, que varen fer reviure la llengua literària en plena renaixença… a Mn. Joaquim Garcia Girona, fill de Benassal (Alt Maestrat) i autor de Seidia, la gran epopeia del poble valencià, creada amb la intenció que la seua terreta del Maestrat tingués el seu petit Canigó… Gaietà Huguet, Francesc Almela Vives, dos altres grans autors d’arrel castellonenca… per arribar als actuals: Ferran Torrent, Isabel Clara Simó, Josep Lozano, Martí Domínguez, Gemma Pasqual, Manel Alonso, Gaspar Jaen, Francesc Mompó, Joan-Elies Adell, Josep Guia, Vicent Partal, Samuel Sebastian, Xavi Sarrià, Òscar Pérez,  i tants altres noms de la nostra literatura. La gent d’Acció Cultural del País Valencià, d’Escola Valenciana, d’editorials com Bromera, de revistes com El Temps o La lluna en un cove… són els hereus directes de Valor i de la gran colla de grans literats amb què he volgut encapçalar aquest apunt.
Avui, al bloc del valldaibaidí Àngel Canet ens hem trobat amb una crònica del llibre Noves glòries a Espanya, de Vicent Flor, el qual, sens dubte promet. Ens ha posat el següent paràgraf ben significatiu:  En 2010, amb l’Espanya nacional campiona del món del futbol, probablement ja no cal tant un regionalisme secessionista. La llengua de mon iaio, la llengua de València, ja no sols és un idioma de segona divisió; ara també és monoritari entre els cinc milions de persones que habitem el País Valencià. I el blaverisme hi ha tingut a veure. I tant!
La millor resposta ens arriba de la mà del gran Ovidi: Senyores i senyors, sóc alcoià, tinc senyera on blau no hi ha, dic ben fort que parle català i ho faig a la manera de València. 
A l’octubre, Òmnium cultural col·laborarem a  difondre l’obra de Valor a Terres de l’Ebre, amb l’organització d’una conferència i l’exposició del Centenari. També el mes que ve, el dia 17, com a membres de la Comissió 11 de setembre de les Terres de l’Ebre,  organitzarem la Festa Estellés, el poeta del poble, com a tants altres llocs del País Valencià. La lletra valenciana arriba amb força, amb olor a terra, amb llengua de la terra. I demà, no us oblideu de penjar al bloc la rondalla d’Enric Valor!!!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *