JORDI SURINYACH

Ens ho hem agafat amb calma però amb ritme, tal i com deia la camiseta de la colla d’enguany,  l’objectiu era arribar a Toès d’acord amb l’horari previst d’ aproximadament unes deu hores. Una setmana abans em preocupava omplir l’autobus i que no hi hagués cap entrebanc ni ensurt durant la travessa. Per acontentar els “traileros”,  al arribar al Coll de la Marrana uns hem fet  el camí normal  per Tirapits  io des del Coll de la Geganta entrar a la Vall de Carança  i els altres , tot carenejant han fet els cims de Bastiments, Gorgs, Freser i Pic de l’Infern, baixant als estanys per la Coma del mateix nom. Tots ens hem retrobat al Refugi del Ras de Carança on hem dinat més o menys plegats. El Temps ens ha acompanyat tota la jornada  i la bellesa de l’indret s’ha fet evident per tots els participants , amb els continus canvis de vegetació. La baixada fins a les gorges, han estat espectacular.  Més o menys deu hores després hem entrat a Toès amb cara de satisfacció i amb voluntat de retrobar-nar-nos l’ any proper. Quin país!.