Des del terrat de casa

Un espai per a l'opinió, obert a totes les aportacions i c omentaris

Una festa singular la del 3 de febrer

Publicat el 3 de febrer de 2021 per Zequi Castellano i Moreno

Arreu la geografia cultural nostrada, la data de hui està marcada al calendari de devocions de credo, per una festa singular sota l’advocació d’un bisbe el culte del qual, es va estendre per Europa als segles XI i XII, considerat el patró dels treballadors de la llana en general, i en particular dels cardadors de llana, a causa dels instruments utilitzats en el seu martiri.

Aquest bisbe, és invocat per al mal de gola o de coll (un refrany popular diu “San Blai gloriós, lleva’m la tos”, amb variants) i en aquest dia és costum la benedicció d’aliments (pans, pastissos, pomes, cristines, cócs i blaiets, etc.), destinats a guarir persones i animals.

La data de hui es troba recollida al costumari català – valencià- balear, com una festivitat que es fa servir per a augurar el temps que farà la resta de l’hivern: “Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut” o el refrany castellà “Por San Blas, la cigueña verás, i si no la vieres, año de nieves”.

La part negativa d’aquesta data, es troba en l’obstinació del credo original, a santificar-ho tot i a fer de la cultura (de la nostra cultura), un món gris i carrincló capaç de fer disfressar-se de clavariesses i clavaris, xiquets i xiquetes menors d’edat, per a protagonitzar un “teatret” popular pels carrers de segons quins pobles, viles i ciutats.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.