La data en què escric aquesta opinió breu, fa 12 dies que vam viure la desfeta del Govern del Botànic i, precisament hui, que és una jornada subratllada com el Dia Internacional dels Arxius, hem sabut del pacte a que se ha arribat entre la proposta de Yolanda Díaz i la coalició Compromís, per tal de concórrer plegats a les eleccions estatals pendents per al 23 de juliol.
Estic segur que el nom genèric al que s’ha arribat, no acabarà de fre el pes a àmplies bases de la coalició valencianista, però tot fa pensar que en aquesta data electoral, hi haurà “Sumar, Acord per guanyar” com a proposta d’esquerra i valencianista per a les Corts Generals d’un territori en què 46 anys després de la mort del dictador, encara no tenen clar el que suposa la diversitat de les terres peninsulars.
Sols cap esperar que, la lletra menuda de l’acord, s’haja pogut fer possible la visibilitació dels diputats que puguem obtenir els valencians i que els nostres problemes i quimeres, tinguen presència a l’hemicicle de l’altiplà. De no ser així, haurem fet un pa com una coca.
