Quan els poderosos mouen els seus fils, hi ha presidents autonòmics que els hi ballen l’aigua, pensant sobre el perill que suposa una hipotética deslocalització de les seues empreses, sense tenir en compte que, si les han de deslocalitzar, les deslocalitzaran i ací no passa res.
La política casolana continua pengant-li voltes a les declaracions d’una ministra sobre un propietari d’una grandíssima superfície d’alimentació, sense tenir en compte que des de fa més de 30 anys que els seus sicaris comercials, fixen preus de compra als productors, d’una manera temerària.
Segurament, ningú vol alçar la manta sobre la qualitat dels tractes i dels contractes amb els treballadors o sobre com sota l’eslògan “preus barats” s’amaga una realitat inconfessable.