L’agroalimentació ens ajudarà
El 28 de gener és el Dia Mundial de la reducció del CO2 i per aquest motiu cal pensar amb la potenciació de l’agroecologia, com a sector capaç de restaurar la nostra malmesa economia. Amb el turisme desaparegut, el sector de la construcció per terra i de l’hostaleria no cal ni parlar…l’agricultura podria ser la taula de salvació d’un bon nombre de pobles, viles i ciutats (encara que semble impossible) però perquè siga així, s’ha d’aplicar un major grau d’atenció.
El País Valencià, encara conserva un alt grau d’infraestructura verda, definida com el sistema d’espais oberts que inclouen les àrees naturals de major biodiversitat, però també semi naturals, com ara els camps de conreu, els parcs urbans o qualsevol àrea de territori no tancada.
Però l’agroecologia, a més de garantir la producció de productes de qualitat, aporta beneficis com una major seguretat davant d’avingudes per grans pluges, la mitigació de l’illa de calor i dels efectes de les ones de calor, la protecció contra l’erosió, la millora de la qualitat de l’aigua o el manteniment d ela biodiversitat.
No hi ha cap mena de dubte que la infraestructura verda representa una alternativa a la infraestructura gris, que, a més de valdre un preu molt alt, aporta un impacte ambiental que ja no ens podem permetre des de fa desenes d’anys.
Situats al punt en què ens trobem ara, igual el que convé fer a partir de demà, és començar a desurbanitzar i permetre la reconnexió de les diferents parts de les infraestructures verdes existents encara i deixar que la natura faça el treball que no pot fer si no ens atrevim a desurbanitzar. Cal connectar les hortes i les ciutats, recuperar camps perduts o erms, restaurar camins històrics, habioitar nous corredors de mobilitat no motoritzada; propostes barates d’executar i de mantenir.
