Hui queda menys pandèmia que ahir
ZEQUI CASTELLANO – Mestre i periodista .- Des que va començar oficialment la pandèmia ara fa uns 314 dies aproximadament, que hi ha massa persones que fan oïdes sordes al que recomanen els qui entenen d’epidèmies, per molt dura i complexa que aquesta siga. S’endureixen les mesures de relació social, es tanca el sector hostaler a unes hores mai viscudes a aquest país de cafeteries, bars i restaurants; s’aconsella retirar-se als domicilis a les 22h; es recomana no viatjar entre comarques i molt menys entre països…però “que si vols a Ros, Caterina”.
Els mitjans de comunicació havien de donar una informació objectiva, veraç i planera, però a aquesta necessitat se suma la política de comunicació del govern valencià molt enfocada al presidencialisme i amb certa presència de la consellera del ram. Ni aquesta ni l’altre, trobe que han aconseguit l’efecte desitjat i és per això que s’han vist escenes per la televisió i s’han comentat moments a les tertúlies, que evidenciaven aquesta manca de sensibilitat cap al problema.
Les xifres sols les veuen com alarmants, les persones que treballen en aquest sector de la salut pública perquè, ni la medicina privada s’ha implicada (si no és a darrera hora) per aquesta realitat pandèmica que ho arrasa tot.
Els programes “ad hoc” de la televisió nostrada, tampoc no han causat l’efecte desitjat, per molt que les càmeres hagen entrar a la Unitat de Cures Intensives o s’haja retransmès en directe, un “reality” amb un anestesista que explicava la seua experiència a base de nivells d’oxígen en sang i de meuradors d’aquestes variables.
“Ja no ens alimenten molles” –com diària l’alcoià compromès, que no l’alcoià melòdic—perquè volem el pa sencer i el poble pla se n’ha adonat que la gestió, com més pròxima a la necessitat, més efectiva serà. Volem el pa sencer, perquè tenim transferides moltes competències i ara no pot venir el sereno amb les rebaixes.
Sabem que la vacunació no serà el final de la pandèmia, fins que no hi haja una immunitat de grup, aconseguida a base d’haver vacunat efectivament a més del 80% de les persones i al ritme que va la cosa, igual a l’estiu del 2022 haurem arribat. En això hi ha coincidència amb el que diu l’OMS, que potser a l’estiu del 2022 la vida començarà a normalitzar-se. Mentre això arribe, les UCI van omplint-se setmana a setmana. Una cosa tinc clara, hui queda menys pandèmia que ahir.
