Fem passos endavant com el crancs
La història és obstinada a l’hora de recordar dates i fets que s’han desgranat durant el seu esdevenir i és per això que, a l’hora d’escriure sobre alguna efemèride del dia 6 de febrer (data en què faig aquest reflexió) em ve a la ment l’any 1932, moment en què per decisió governamental s’insta a que siguen retirats de les escoles públiques, tots els crucifixos.
Hem invertit vora 90 anys i, ens hem tornat a situar a la casella de sortida degut a que aquesta pobra, trista i dissortada pàtria nostra, no ha sabut escapolir-se de l’Espanya de xaranga i pandereta, tancat i sagristia, de la què parlava des de la perspectiva poètica el poeta Machado. Aquell que va residir a Villa Amparo, de la vila de Rocafort, entre 1936 i 1938.
A res que ens descuidem, aquesta gentola “ultra-ultra” demanarà que es tornen a penjar i reviscolarà la dualitat valenciana i els improperis contra els germans del nord, aprofitant-se del secessionisme lingüístic que ja conreen a les comarques del sud.
Sols espere que, si això passa, no siga substituïda la creu entre els dos lladres dels anys quaranta, per altra creu i altres lladres del segle XXI.
