Comencem aquesta darrera setmana completa del mes de mai, en el 450 dia d‘invasió de la terra ucraïnesa, el que fa 40 del rebrot bèl·lic del Sudan, fa 96 dies d’un imponent terra-trèmol a la geografia Síria i Turka i quan telenotícies encara regalimen informació sobre les inundacions de la regió italiana d’Emilia Romanya.
Per ací, per les nostres contrades, hem superat l’equador d’una campanya electoral que els mitjans de comunicació amb obediència estatal no fan més que elevar de categoria, quan saben perfectament, que es tracta d’unes eleccions locals i autonòmiques.
Ací no es presenta ni Sánchez, ni Feijoo ni Arrimadas, ni Gamarra,ni Otegui….en aquestes eleccions es presenta a consideració de la ciutadania Ximo Puig, Joan Baldoví, Mamen Peris, Carlos Mazon, Hector Illueca, i altres noms més nostrats.
Per això, davant el 28 de maig, convé no confondre l’electorat, perquè aquestes no són cap assaig d’unes pròximes generals, aquestes eleccions defineixen el nostre futur més pròxim. Aquestes són les nostres eleccions.
