Marx flipat amb els flits del jefazo Jack Dorsey

yvonneblanquer

Twitter implementà recentment la manera de llegir articles periodístics abans d’interaccionar amb ells, la qual cosa dona rèdit als mitjans de comunicació tradicionals -tradicionals en les formes- i no as professionals de la informació autònoms amb personal branding i influència en la xarxa. No obstant això, aquestes actualitzacions de l’aplicació conecten bona part del periodisme professional, hui dia fragmentat i precaritzat en Twitter. Si afegim al còndol de les males relacions dels comunicadors de la xarxa amb Google, una mala relació amb l’aplicació de Twitter, ens trobem amb un enfrontament entre dos grans mitjans: els nadius periodístics i el gran mitjà de comunicació del jefazo Jack Dorsey. Hui han eixit els fleets, al VilaWeb han comentat primerament qüestions de promoció comercial. Farem el seguiment, perquè han posat l’editorial de Partal i en fa de bons. Comencem.

Indexe els dos focus principals de l’article per a que no es perda ningú. Qualsevol dubte, tornem a recordar el següent: (1) Aquells que tenen més capacitat per a ser l’altaveu comunicatiu a la xarxa social, previsiblement i potencialment més tancaran la comunicació a Twitter a través dels fleets. (2) La utilització descontrolada algorítmicament dels fleets per a fins comercials. Disculpeu algunes paraules, sé que costa de llegir, doncs imagineu el mal de cap que tinc ara mateix de pensar l’article. Encara i així, recorde la perspectiva social dels continguts del bloc en dues línies més. Aquesta reflexió en concret, pertany al calaix de la qüestió de classe. Mirarem de protegir una visió crítica dels fleets amb un enfocament de desigualtat social dintre del context de sistemes de dret i llibertats.

Us conte les primeres impressions de la novetat de Dorsey. No seria d’estranyar que anomeràrem informalment stories als roglets idèntics blavets durant molts mesos, però: la gent pensa que Twitter ha copiat Instagram amb el morro i no sé per què coexisteix aquesta seguretat després d’aquesta jornada tan intensa i comercial. Vaig a centrar més en l’enfocament de l’article als mitjans de comunicació adaptant-se al nou mecanisme de Twitter. Tenint en compte aquesta perspectiva, la desigualtat social de què parlem no versa sobre l’estil propi de l’empresa de comunicació o de com està traslladant el gènere periodístic al nou mecanisme de Dorsey. Altrament, la desigualtat social s’extrau de confondre que els fleets seran per a la promoció de continguts periodístics vendibles en massa.

Ací adjuntariem una llarga explicació de per què s’escau tota aquesta tesi, però voldria publicar abans de mitja nit i podria quedar un recull interessant de les primeres opinions de la jornada d’estrena. Acabe el paràgraf, recorde els dos fils conductors que he exposat al principi i continuem. Obrir Twitter aquest matí ha sigut com vore una apertura de portes d’El Corte Inglés de Colón el Black Friday vinent amb mitjans de comunicació pegant-se en el meu (no sé si en el vostre també) fil de fleets de l’inici. Molt periodística l’experiència. L’algoritme està ben informat.

Supose que cap gran mitjà de comunicació s’ha sorprés de l’eixida de Dorsey, però se’ls ha vist amb pressa per promoure el seu contingut, comprensiblement, al meu parer. Alguns ho han fet estilísticament millor, d’altres, l’han fet estilísticament més lligat a la tradició estilística del periodisme de transició al digital de la xarxa. Crec que Manuel Castells no arribà a les tesis pràctiques del “Twitter de camp”, però a vore, que ha arribat a ministre d’Universitats, ja té bon CV. Fora bromes: recorde els dos fils conductors que he exposat al principi i seguim, perquè parlem de que (1) Aquells que tenen més capacitat per a ser l’altaveu comunicatiu a la xarxa social, previsiblement i potencialment més tancaran la comunicació a Twitter a través dels fleets. (2) La utilització descontrolada algorítmicament dels fleets per a fins comercials.

Vaig a aturar el discurs dels fleets, perquè ha arribat l’hora de fer un discurs del flit i tornar-nos al “Twitter de camp” dels nostres barris. La cursiva dels extranjerismes a voltes pot imposar més del que hauria d’imposar un extranjerisme d’un concepte tan informal com sembla que serà el del flit per a nosaltres. Així que continuem exposant una visió crítica dels flits amb un enfocament de desigualtat social, per si tal cosa Marx haguera flipat amb Dorsey. Només tractem de reflexionar sobre l’actualitat el millor possible. Si no fracasse en la intuïció, les històries d’Instagram ja no són les originals, tenint en compte que darrere d’alguns flits originals hi haurà, esperem, periodistes compromesos amb les seues societats de dret i de llibertats. Ara som ciutadanes i usuàries alhora, perquè si som usuàries abans que ciutadanes, les participacions polítiques essencials en la xarxa costarien encara més. Al contrari, si som ciutadanes abans que usuàries… ¿podríem ser víctimes del poder de les organitzacions de les telecomunicacions i de les empreses més acurades de l’ecosistema mediàtic hegemònic i sempre dominant?

Els mitjans de comunicació, en aquest sentit, no són els nostres enemics. Realment no tenim enemics, qui voldria tindre’n. Tenim Dorseys i ciutadanes que també són usuàries d’Internet i que Marx protegiria més del que ara estan protegides per la xarxa democràtica europea, malgrat la seua envejable i massiva capacitat política internacional. Un altre dia agafarem en Gramsci per fer una passejada. No cal tindre por de la cultura social. De moment ens hem quedat humilment amb el ministre d’Universitats i els apunts de Comunicació per a la Igualtat d’Amparo López Meri. Val que Twitter no és rèdit, però a l’UJI ens preparem per a fer debats a la xarxa.

Hem de tancar les reflexions per hui, se’m refreda el sopar i comence a tindre fred. Hi han massa coses per millorar a un món que a voltes no posa la desigualtat social en el centre dels problemes. Com em costa acomiadar-me normalment als meus texts, deixe a Dorsey l’última paraula: “El nostre treball ací continua”, i els nostres equips estan aprenent i millorant com abordem aquests reptes, “ens guanyem la confiança de les persones que utilitzen Twitter”. No li preguntes com, perquè et solta I look forward to continuing to work with you on solutions and building the guideposts for the future internet (The New York Times By Kate Conger Nov. 17, 2020).

Ara sí que m’acomiade. Acabe de posar l’eina de Google del buscador de les últimes 24 hores i podem estar totes tranquil.les, Jack Dorsey té la Wikipedia actualitzada com a American technology entrepreneur and philanthropist who is the co-founder and CEO of Twitter. És important conéixer al jefazo tant debò, personalment, no el seguisc per xarxes.

Afegeix un comentari