Des de fa alguns anys que dirigeixo la col·lecció “Escriptures”, de Perifèric Edicions, on s’han publicat noms cabdals de la literatura catalana: Feliu Formosa, Jordi Pàmias, Gerard Vergés, Josep Ballester. Malgrat les dificultats d’intentar posar-se en el mercat del llibre en català des del País Valencià, Perifèric ha anat assolint les seves fites literàries, i avui aquesta trajectòria ha fet un pas de gegant.
L’amistat amb Carolina Moreno (traductora al català de Tranströmer i professora de llengua i literatura sueca a la UB) ens va permetre accedir a l’obra de Tomas Tranströmer, un gran escriptor, una mica isolat al seu país respecte d’altres poetes europeus. La proposta de traduir La plaça salvatge va ser acollida amb entusiasme i el llibre es va encabir dins la col·lecció de poesia de Perifèric Edicions, dirigida pel poeta Ramon Guillem, i amb títols d’autors com Vicenç Llorca, Josep Maria Sala-Valldaura, Lluís Calvo o Manel Garcia Grau, entre d’altres.
Ara, l’excel·lent traducció de Carolina Moreno es podrà llegir tal com hauria merescut de bon principi, amb la certesa que estem davant l’obra d’un poeta universal. Enhorabona a tots, doncs, però no puc deixar de pensar en la injustícia que suposa haver de rebre el premi Nobel per fer visible una poesia de les dimensions humanes i culturals que atresoren els versos de Tomas Tranströmer.
X.R. Trigo
__________________________
TomasTranströmer, La plaça salvatge, Catarroja, Perifèric Edicions, 2007, 77 p.
Llegiu l’opinió de Carolina Moreno sobre l’esdeveniment…
També podeu llegir els primers poemes del llibre…
O l’opinió sobre el llibre de Vicenç Llorca a la revista Serra d’Or…
Manel Haro, del bloc Llegir en cas d’incendi, també ha valorat el llibre…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això és tenir visió! Felicitats per haver descobert Transtörmer al públic català.
això demostra el bon ull de l’editorial, i la gran tasca que fan editorials petites (petites en pressupost, no en altres coses) en donar a conèixer autors que no són presents de forma massiva als mitjans de comuniciació, autors que no són cap garantia de super vendres, però autors que mereixen ser editats i llegits.
Ara tothom voldrà editar obres seves, segur, i pujar a un carro guanyador.
Me n’alegro molt pel poeta i per l’editorial (és a dir, per tu, per Ramon Guillem…). Una abraçada,
Pep