El violinista celest

Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo

6 de juny de 2005
0 comentaris

Som dietaristes o blocaires?

Fa pocs dies, en acabar la presentació de la meva novel·la a Girona, una persona del públic em va portar a banda i em va dir que coneixia "El violinista celest", així com altres blocs dels companys de la xarxa. Tenia, però, un dubte que em va transmetre: "¿vosaltres els qui escriviu diaris en internet penseu de debò que es tracta del mateix?, és a dir, ¿sou dietaristes o blocaires?" La sorpresa va ser que la persona en qüestió, per una vegada del gènere masculí, parlava amb força coneixement de causa, ja que fins i tot sabia que jo havia publicat un dietari, diguem-ne tradicional, a l’editorial Bromera, L’extensió del temps (1997). Amb el tràfec de presentacions i actes del Sant Jordi, ho havia oblidat, però llegir les primeres notes d’en Toni Sala, enviat especial a les jornades sobre "El dietarisme i el nou dietarisme dels blocs" m’ha fet recordar el dubte d’aquest lector curiós, i híbrid…

D’entrada, si alguna cosa hem après del segle XX, és que escriure té a veure amb el concepte d’escriptura. García Márquez va dir en una ocasió que el fet d’escriure directament a l’ordinador li permetia corregir gairebé de manera infinita els seus textos. A banda d’aquesta, poques revolucions ha aportat la tècnica a l’escriptura. Perquè escriure consisteix a posar lletres i paraules i frases i paràgrafs, els uns -i les unes- darrere dels altres i, si volem, a una facilitat manifesta a l’hora de moure textos, pegar posts i remoure els marges. Però tot això no ha estat un invent d’internet, ni dels blocs, ni de la tecnologia que, en tot cas, només posa en pràctica aspectes de l’escriptura que al llarg del segle passat es van assajar amb fortunes diverses.

Dit això, podem passar a la pregunta clau. Som dietaristes o blocaires? D’entrada, em sembla, atès el vehicle que hem triat, la llengua, hauríem de ser escriptors o, si més no, tenir una certa cura del model d’expressió que hem escollit. Fora d’aquesta condició, imprescindible fins i tot per aquells qui facin els jocs més agosarats amb el llenguatge, tornem al paràgraf anterior: Si el vehicle és l’escriptura, el suport no té tanta importància.

A hores d’ara, si fem un ràpid recorregut pels blocs més a l’abast, és evident la diversitat d’actituds que han triat els blocaires. Per què hauria de ser més bloc "L’aeroplà del Raval", que tracta temes culturals i d’actualitat amb desimboltura i amb un llenguatge actual, que "Combray", amb moments d’alta literatura, d’assaigs o de crítica literària seriosa i meditada? Per què atorgar-li més versemblança com a bloc a "Oi", autèntic cau de vida i idees, que a "Flux", on se’ns van deixant notes menys elaborades però no menys significatives des del mateix punt de vista? Per què hauria de ser més valuós "Totxanes, totxos i maons", atès que ens parla de música, d’actualitat, de literatura, a vegades millor que qualsevol diari, que "El Llibreter", on, sobretot, es poden trobar excel·lents comentaris crítics sobre literatura?

Potser un bloc és més valuós perquè parla més de música, o de literatura, o de bajanades, o del temps? No serà que tots hem triat un vehicle, l’escriptura, i que a partir d’ella intentem parlar d’allò que més sabem o que més ens interessa?

I, ja per acabar, potser un bloc és més modern perquè fa servir muntatges textuals diferents als tradicionals? Això no és una altra cosa que l’essència de l’escriptura: la seva maleabilitat, la seva capacitat d’expansió-concentració. Al capdavall, el llenguatge és com el xiclet, que s’adapta a totes les mandíbules, i només ens exigeix certa cura com a vehicle, i una mica de respecte i coneixement pel passat.

No ens enganyem. També Pla, grafòman i exhibicionista com era, hauria tingut un dietari en la xarxa. I tenir-lo nosaltres és un altre element per a exercir la nostra llibertat, també per a triar si volem fer un dietari tradicional o un bloc desenfadat o una barreja de tots dos.

Més que dietaristes o blocaires, per a la satisfacció dels internautes, allò que hauríem d’aspirar a ser és escriptors, sigui mirat des del nivell que es vulgui.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!