El violinista celest

Durant tot el segle XVI el món encara va conservar l’influx de màgia i imaginació desbordada que havia heretat de l’època medieval. Crèdul i una mica indefens davant la ignorància i l’amplària sovint inabastable dels seus territoris, l’ésser humà era capaç de donar per bo tant el que veia amb els seus propis ulls com el que li explicaven els seus semblants. Amb el pas del temps, la permisivitat imaginativa quedaria reservada a la literatura de ficció, però podríem esmentar d’una manera especial les cròniques i llibres de viatges.

Poc abans de la fi d’aquesta edat màgica, tres homes havien estat rebuts en audiència pel rei de Espanya. Ens costa, ara per ara, fantasiar sobre quin tipus d’atenció els va dedicar el sobirà, del tot dividit entre Alemanya i Espanya, potser massa ocupat per parar esment del que arribava de més enllà de l’Atlàntic…

D’aquells tres homes, sens dubte tres sacs d’ossos amb senyals inequívoques d’una aventura feta amb penalitats i voluntat de ferro, un era Antonio Pigafetta, italià de Vicenza (1485?) que, amb Juan S. Elcano i un altre tripulant, havien sobreviscut a innombrables penúries. D’entre tots els que s’havien embarcat amb Fernando de Magallanes per explorar les terres de l’extrem sud d’Amèrica, aquest italià estava cridat a plasmar com pocs l’estela visionària dels descobriments i, sobretot, a inaugurar amb talent i perspicàcia la vessant màgica de tota una literatura.

Les cròniques no han deixat memòria de què van explicar Pigafetta i els seus companys a Carlos I, potser perquè el món s’oblidaria durant segles de la seva importància. Però no hi ha dubte que li va lliurar el diari de bord que havia escrit mentre viatjava en la caravel·la La Trinidad, aquelles paraules que havien servit a l’italià per assumir el comandament de la nau després de la mort de Magallanes. La història ens diu que, en veure’l escriure sense descans, i amb tanta aplicació, sobre totes les coses, van pensar que era el més indicat, el més culte, per administrar els seus destins. Potser el rei va fer un cop d’ull als papers, mogut per una curiositat massa dividida, per abandonar-los aviat entre el munt de lligalls que ocupaven, prests per a l’oblit, la seva cambra.

Aquest diari, Primer viatge a l’entorn del globo, d’Antonio Pigafetta, va ser publicat en nombrosos idiomes -francès, italià, espanyol- durant el segle XVI, però el seu rastre i influència desapareixen fins a finals del segle XIX, quan un estudiós el va rescatar de la Biblioteca Ambrosiana de Milà. L’exemplar, escrit en dialecte vèneto, va ser considerat com l’original d’un text primordial per a la literatura de viatges. És ben cert que hi va haver altres cronistes -Juan de Mori, Alonso Veedor- però cap d’ells va demostrar l’ofici i la imaginació de Pigafetta.

El que no podia sospitar l’aventurer italià és que el seu text, escrit des d’una fantasia màgica i pintoresca, anava a convertir-se, molts segles després, en text fundacional d’un dels moviments literaris més importants del segle XX. Gabriel García Márquez n’ha deixat testimoni, d’aquest mestratge: "Pigafetta va ser, sense cap gènere de dubtes, el precursor del Realisme Màgic." No és estrany. Mogut per la seva curiositat i una imaginació pròpia dels descobridors, l’italià ens va deixar un retrat de les terres patagòniques, des de la perspectiva europea, que es pot considerar fundacional. Va veure pertot criatures sobrenaturals i grotesques que descrivia com engendres animals "amb cap i orelles de mula, cos de camell, potes de cérvol i renills de cavall". Un monstre semblant serveix d’esplèndid precedent a molts escriptors sudamericans -García Márquez, Carpentier, Vargas Llosa- que hi han volgut veure els orígens de la seva estirp de narradors màgics, una màgia que, al cap i a la fi, sempre ha habitat la imaginació europea i que els autors americans sempre han vist com inherent als seus paisatges més realistes. Però del que no hi ha dubte és de la importància fundacional del diari de Pigafetta en la bibliografia patagònica, fueguina i, fins i tot, xilena.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!