De vegades els amics ens sorprenen per la seva generositat. Sabeu que aquest bloc té una secció que és la de “L’autor convidat” i avui podem gaudir d’una autèntica exclusiva. Jaume Benavente ens ofereix un fragment del seu futur Quadern de Porto, tot un luxe que hem d’assaborir… QUADERN DE PORTO(fragment) Porto, en canvi,
L’aspecte més revelador de l’autenticitat d’un novel·lista és la seva insistència a elaborar històries per sostenir la realitat des de l’altra banda del mirall. L’acte d’escriure es podria representar amb el so d’una nota musical que durés tota una vida. Però la impossibilitat humana de resistir la tensió física derivada, ens obligaria a acceptar multitud
Hola amics, amigues! He creat un grup al Facebook per reunir els lectors/lectores d’Els secrets de la reina. Si us voleu afegir, el podeu trobar com… “Lectors d’Els secrets de la reina” al vostre Facebook. Segons les editorials que l’han publicada, Columna en català i El Andén en castellà, Els secrets de la reina ha
FILOSÒFIC Feia molts de dies que havia d’escriure sobre el darrer llibre de Jordi Pàmias titulat La veu de l’àngel. Ho anava ajornant: no volia fer-ne un estudi crític com el de Jaume Pont , que encapçala el volum. Tampoc volia fer-ne una crítica: la poesia de Pàmias és tan clàssica que no en necessita,
La del poeta és sovint una feina solitària, personal, difícil de projectar més enllà de la pròpia individualitat. Però de vegades trobem poetes que, sense caure en la temptació d’un realisme fàcil, són capaços de connectar les dues realitats que entren en joc en literatura, la realitat de ficció i la quotidiana. El mallorquí Josep
Ningú no dubta que la novel·la és un dels grans gèneres de la Literatura, que ens fascina amb el seu esperit canviant, abastador, però no és ni de bon tros l’únic capaç de reflectir la condició humana. Fa algun temps que venim celebrant l’oportunitat de la bona acollida que el públic lector atorga a altres
El tema del nazisme sembla haver-se instal·lat en la literatura sense possibilitat de passar de moda. No estic en contra. Penso que s’ha de mantenir sempre una memòria raonada del terror, alertar les noves generacions de les seves conseqüències. Tampoc no amagaré, però, que de vegades el lector pot sentir un cert cansament davant la
La diversitat de l’art contemporani és tan manifesta que els canals pels quals accedeixes a obres i a artistes que t’agraden canvia a cada pas. L’opció de visitar exposicions s’ha de complementar necessàriament amb la consulta de llibres i catàlegs que puguin completar la teva perspectiva. És així, gràcies al llibre-catàleg que ha posat a
Tot indica que la literatura es va fent gran en el tauler de jocs d’internet. Des de fa un temps, els llibres tenen un altre escenari possible a l’hora de promocionar-se. Hi ha moltes obres amb bloc propi i cada cop es van fent més habituals les pàgines web dedicades a un únic llibre -anant
Davant l’èxit d’El noi del pijama de ratlles, de John Boyne, una novel·leta ben escrita, entretinguda i amb missatge humanista i sensible, podríem pensar que el món s’ha abandonat a mans de la senzillesa extrema, del discurs únic, de les idees antigues que poden ser reconegudes i assimilades pel gran públic. Per sort hi ha
DE LA INCOMUNICACIÓ. Per mi A la platja de Chesil, de Ian McEwan, és un llibre trist perquè enraona de la incomunicació humana. Parla de la dificultat d’entendre’s a un nivell profund. Els que hagin llegit Expiació, del mateix autor, ja sabran que estem davant d’un narrador molt poderós, tècnicament impecable, i sinuós. L’inici ja
Es diu sovint que traduir és una traïció a l’obra original. No objectaré res a aquesta idea, però apuntaré d’altres. Traduir és també recrear, interpretar un text que ens ha colpit, una història que ens agradaria haver imaginat a nosaltres. I, sobretot, traduir és també una manera de llegir. Fa molts anys, quan em dedicava
LES FULLES NEOIMPRESSIONISTES DE JORDI LLAVINA Malgrat no ser un gran coneixedor de la història de l’art, en llegir el llibre Ningú ha escombrat les fulles, de Jordi Llavina, he tingut la sensació que em trobava davant d’un quadre perfectament executat. Com si es tractés d’una tela de Georges Seurat, els contes de Jordi Llavina
Us anunciava canvis en aquest bloc de cara al 2009. Fa poc que hem publicat la primera col·laboració d’Andreu Loncà, qui ens anirà oferint els seus comentaris sobre llibres en les pàgines d’El Violinista Celest. Avui ens complau començar una nova secció, “Un cafè amb…”, entrevistes de proximitat a personatges de la nostra cultura… Espero
Potser els lectors del Violinista s’han sorprès perquè no hagi continuat amb el relat o l’anunci dels actes que envolten Els secrets de la reina, però la proliferació em va fer pensar que podia resultar pesat i repetitiu. No obstant això, vull deixar constància d’alguns dels actes que s’han fet darrerament, si més no com