El violinista celest

Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo

12 de juny de 2005
2 comentaris

Juan José Saer: en terra de ningú.

París ha vist morir un dels escriptors sud-americans que més van contribuir a fer del boom un assumpte d’altres temps. Juan José Saer era un dels monuments literaris més aclaparadors de la recent literatura argentina. Juan José Saer (Serodino, Província de Santa Fe, 1937), com altres compatriotes seus, amb Ricardo Píglia com a principal exponent, va escollir un tipus d’escriptura que, ben sovint, viatja per sobre dels gèneres. Textos narratius que podrien ser assaigs o que gaudeixen d’una vessant poètica pròpia dels millors autors.

Ja a finals dels 80 l’editorial Destino va publicar algunes obres seves –El entenado (1983), Glosa (1986) i La ocasión (1988)-, però el ressó obtingut, sense oblidar que va guanyar el Premi Nadal el 1986 en una època contrària als autors sudamericans, no va ser prou per a convertir Saer en un escriptor de referència. Era una primera injustícia que només més tard, amb l’atenció, dispersa i desinformada, que es va parar als tres volums de narrativa publicats per El Aleph al 2002 es va atenuar una mica…

Juan José Saer havia donat classes de Història del Cinema i de Crítica i Estètica Cinematogràfica, i des del 1968 va viure a París. Una obra, amb quatre llibres de contes i deu novel·les, que va ser considerada entre les més intenses i representatives de la seva generació. Però no podem deixar de banda els seus assaigs sobre literatura, d’una clarividència gens habitual, reunits a volums com El concepto de ficción (1997), El río sin orillas (1991) o Para una literatura sin atributos (1988), entre altres, o la seva poesia: El arte de narrar (1977), on desenvolupa la seva idea d’una poesia que viatja de la mà de la narrativa. El millor elogi que es pot fer d’aquest autor, que ara ens deixa una mica més orfes, són les paraules del seu company de generació Ricardo Píglia, que va apuntar…

 "…decir que Juan José Saer es el mejor escritor argentino actual es una manera de desmerecer su obra. Sería preciso decir, para ser más exactos, que Saer es uno de los mejores escritores actuales en cualquier lengua y que su obra -como la de T. Bernhard o la de Samuel Beckett- está situada del otro lado de las fronteras, en esa tierra de nadie que es el lugar mismo de la literatura…".

  1. He parlat amb tota una sèrie d'”escrivents” que es creuen escriptors i no sabia ningú qui era Saer. Quiuna alegria que l’hagis llegit i gaudit. Salut! Bielmamengual

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!