El violinista celest

La literatura hauria de ser
un horitzó obert on poder endinsar-se per trobar-hi camins. Com a lector,
m’estimo cada cop més aquest tipus de llibre en què el trajecte que és tota
lectura ens va donant l’oportunitat d’enfrontar-nos a l’amplitud d’universos
que la vida ens presenta. De vegades, però, te n’adones que la immensitat té
dos fronts, un d’interior que atén a les infinites pulsions de l’ésser humà i
un d’exterior que, al capdavall, acaba incidint sobre el primer.

Tot i aquesta dèria per
recorrer horitzons, sempre m’han fascinat les novel·les o les pel·lícules que
fan d’un univers molt petit l’escenari de les seves trames. Darrerament m’ha
passat amb una novel·la que combina a la perfecció el que en un altre lloc he
qualificat com territoris del terror i de la poesia, ben conscient de les
contradiccions que atresora aquesta idea…

X. R. Trigo

(Podeu llegir
més al bloc de La Llibreria de la Rambla…)

També
podeu llegir els primers capítols…

______________________________________

David Vann, Sukkwan Island,
Barcelona, Empúries, 2010, 169 p.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!