El violinista celest
Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo
Tinc
a les mans dos llibres dels que importen, el guanyador i el finalista del Premi
Sant Jordi, publicats per Edicions Proa. He fullejat una mica el primer premi, Se sabrà tot, de Xavier Bosch, i, en
mirar a la taula, de seguida m’ha cridat l’atenció la coberta del finalista, La dona que fugia de la boira, d’Albert
Llimós. Quan els emparello me n’adono que l’excel·lència ha pres cada cop més
força en l’edició actual.
La
coberta d’en Bosch és més realista, el braç d’un home emmanillat, un fons ben
fosc, les lletres del títol en relleu, en el taronja que serveix de distintiu
de fa molt temps als llibres de l’editorial. El contrast és ben suggeridor. La
d’en Llimós la trobo esplèndida. Una noia d’esquena mirant l’horitzó d’uns
arbres difusos, matisos de verd emboirat que podrien recordar la consistència
de l’aquarel·la. L’autor i el títol figuren en aquest cas en blanc, un cop més
amb aquest relleu subtil, amb una lluentor que sembla jugar amb la llum.
Tots
dos són volums bellíssims, cossos que aspiren a ser tocats, a transmetre
sensacions. Els textos podran ser bons o dolents, però l’embolcall és exquisit.
Incapaç de resistir-me, els ensumo. Tenen una aroma a paper nou, a tinta
fresca, a records llunyans…
Ha
estat aleshores quan m’ha assaltat una idea poderosa, una idea que ha vençut
fins i tot la inèrcia habitual de fullejar-los i capbussar-m’hi unes pàgines
per copsar el batec de l’escriptura. Una idea que es podria resumir en tan sols
una frase…
Serem
capaços de renunciar a això?
Sí,
renunciar al tangible, a la bellesa dels colors sobre el paper, a les tècniques
que atorguen tantes i tan variades textures. Renunciar a un objecte que hem
estimat durant tant de temps i que ara se’ns presenta en tota la seva dimensió,
una dimensió d’excel·lència!
I
perquè hem decidit renunciar-hi?
Per
una imatge fugissera, gairebé inexistent? Per una altra pantalla, per la
pobresa de la immaterialitat, per la comoditat de transportar un sol objecte?
Serem
capaços de substituir una bellesa que s’adreça de tal manera al moll de l’os
dels nostres sentits per la pobre resolució d’un e-book?
X. R. Trigo
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí, amic Xúlio. Serem capaços. Tu parteixes des d’una idea romàntica i has adornat la teva exposició com ho fan els bons retòrics. Però el món té pressa i necessita ser pràctic. L’olor del llibre el perdrem, i tot l’embolcall, com bé dius. Ara bé, la bona literatura estarà allà dintre, i no una, sinó moltes.
Compartir un mateix contenidor farà que els textos interiors es desprenguin del protagonisme d’ésser l’únic. És, potser, un preu massa car que hem de pagar al progrés, al futur.
No obstant, potser farem allò de tenir alguns (molts!) exemplars en paper per seguir olorant…
Una abraçada!
Bé, tot i les indubtables bondats d’un altre suport, i les seves (repeteixo, bones) possibilitats, jo penso que no renunciarem pas a totes aquestes sensacions. Perquè? Cal llegir Homer en pantalla? És en tot cas una decisión individual, però tindrà una repercussió molt bona: obligarà als editors a cuidar molt i molt l’edició, perquè un volum mal presentat competirà molt malament amb l’econòmica edició digital.
Salutacions,
Claudia
Hola Xulio!
Referent al tema del pas evolutiu i inexorable que està patint la industria del llibre em sap greu dir que cada cop son menys els llibres que s’aniràn publicant o editant si més no, en format paper. El fet de fer els e-book, abaratirá molt els costos de publicació i això fará que surtin molts escriptors de”sota les pedres” i almenys algunstinguem una petita oportunitat. Pot ser fugaç, però segur que serà una opció a tenir en compte.
De totes maneres, es incomparable la sensació de tenir un llibre a les mans, d’olorar-lo, de doblegar-lo, de quedar-te dormit amb ell a les mans sense por de que es pugui trencar. Tot un seguit d’avantatges que un lector digital mai podria arribar a tenir. Aquí, si set trenca la pantalla del reader, a gastarte un dineral comprante un altre. Ara si se’t trenca un llibre, en pots comprar un altre i et surt molt més barat. Però, com tot avança anem de cap a l’era digital, i vulguem o no, haurem d’anar acostumant-nos a aquests nous formats. Però sempre ens quedará la Melancolia, i el plaer de col·leccionar llibres serà digne de Sibarites.
Una abraçada!
Nosaltres no serem capaços (almenys jo no!), però els nostres fills no tindran tants problemes. Per no parlar dels nostres néts…
Llegint aquest article, la veritat es que m’han tornat a venir els mols i molts dubtes que hem porta l’arribada dels e-books.
Per un costat el tema del plaer de tocar el paper, és un fet que tenim tots clar. És més poca gent de moment es planteja l’arribada dels e-books als infants (futurs lectors, o no tot son opcions de vida). Crec que tothom té clar que 150€ o 300€ en mans d’un infant fan molt mal, però també que el tacte del que deien els pedagogs del material noble com és el paper estimula uns sentits. Uns sentits que d’adults no voldrem deixar perdre i cercarem reviure’ls, per alguna cosa som animals moguts per desigs i emocions de multitud de tonàlitats.
Per tant veig (o veia) força obvi que els lectors del futur llegiran (els que llegeixen molt) en e-books i coleccionaran en paper aquells que més han agrada’t.
De fet per als escriptors no serà una gran oportunitat?, ja que el vaig cost i risc farà que s’editin molts més llibres… en favor o en-contra de la qualitat? suposo que aquí veurem com es resolt la distribució, recordem que no tothom té una connexió econòmica i de gran capacitat…. pot-ser entrarem a vendre petites targetes?….
En tot aquest tema estava remugant quan en Xulio m’hi afegeix un altre tema a rumiar… “érem pocs i va parir la burra” (permeteu-me la dita, ja sabeu que la meva dèria son les tradicions). No hi havia pensat, i m’ha recordat a l’aparició del CD i la pèrdua d’aquelles obres d’art en les fundes dels discos de vinili… en aquest cas la guerra la va guanyarla comoditat davant de l’art … millor dir la batalla, ja que últimament m’arriben CD veritables obres d’art, disseny i originalitat…. Serem capaços de trobar aquest camí més ràpid amb els llibres? trobarem l’equilibri?… soc positiu i crec que a tots ens interessa arribar-hi i per tant un cop anem veient que aquest cop si que funcionen (recordo molts intents d’e-books que han fracasat pel camí) la vida ens farà prendre el camí m’és escaient per tothom.
Una abraçada per a tots i totes ni que sigui virtual a través d’una pantalla.
Lluís
El debat rau en el lector; els lectors d’e-books, de pantalles són lectors potencials en qualsevol plataforma o són usuaris de devoradors de tecnologia digital. Si són lectors compulsius llegiran en qualsevol format (paper, pantalla, pedra, senyals de tràfic…), si no ho són o si no ho fossin aquest serà tan sols un pas més cap a la digitalització de continguts en el que la lectura i la reflexió hi són poc presents. De fet, en ple segle XXI, es segueixen gravant pedres, oi?