El violinista celest

Hi ha fets que, sense remei, queden gravats a la memòria. Recordo el dia que vaig llegir la revista Quimera per primer cop. La vaig trobar al quiosc on sovint havia comprat La estafeta literaria -o la meravellosa Camp de l’Arpa, que tant va contribuir al nostre coneixement d’altres literatures…

D’entrada em va sorprendre la dimensió dels articles, la proposta seriosa que suposava per als que volíem anar més enllà de l’entreteniment. Encara conservo aquells primers números. No em pregunteu, però, en quin racó de la meva biblioteca s’hi poden trobar.

Però tornem al dia assenyalat. Vaig fullejar aquelles pàgines plenes d’articles que, si més no, em semblaven sorprenents i la seva lectura va ocupar gairebé per complet els dos dies següents. Des d’aleshores ni ella ni jo hem faltat a la cita mensual. Més tard vam poder accedir a altres revistes que posaven per davant del rigor i la profunditat, el sentit divulgador -per exemple Leer, Què Leer, Libros-, però Quimera ha estat sempre la revista de referència, la revista dels qui demanaven alguna cosa més a la literatura. Sempre amb el lament d’aquella oportunitat perduda per a la literatura catalana que va ser Lletra de canvi.

D’altra banda, la casualitat -o no- ha fet coincidir aquest aniversari de la revista Quimera -250 números, gairebé 25 anys des del 1980- amb un altre d’una revista de cultura que també ha donat un especial relleu a la literatura. Parlo de Lateral, que ha fet 10 anys aquest novembre amb un canvi de format necessari, sobretot per la reducció sistemàtica de les taules als nostres cafès. Lateral ha volgut oferir-nos sovint una visió al marge -quin plaer viure als marges!- de la cultura i podem donar fe que ho aconsegueix amb molta freqüència. Només un exemple: al número 119, que inaugura aquest format, podem llegir un article impagable sobre l’època infrarealista de Roberto Bolaño. "Sin timón y en el delirio (Mario Santiago/Ulises Lima)", escrit per un company de les aventures mexicanes d’en Bolaño, Bruno Montané Krebs, ens ofereix una informació essencial per a entendre els orígens de la seva narrativa, i molt especialment de la novel·la Los detectives salvajes. És un article sorprenent, il·luminador, imprescindible, un article que només podia publicar una revista amb la voluntat de recerca de Lateral.

Enhorabona a les dues, amb el desig que segueixin lluitant per molts anys contra la superficialitat que també envaeix el vell art-vici-passió de la literatura.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!