La poesia de Rosa Comes amb fotografies de Xavier Argente.

Les noves tecnologies haurien de facilitar de manera extraordinària la reunió de diverses disciplines artístiques en el món de l’edició. En la pràctica, però, els editors tradicionals no acaben de desfer l’entrellat d’un mercat que no està per a moltes alegries. I és una llàstima. Alguns gèneres, com ara la poesia, fan bona parella amb les arts plàstiques. Arola Editors és de les poques editorials que manté des de fa anys una iniciativa que aposta per aquesta barreja, la col·lecció “La imatge que parla”. S’ha de dir que els resultats són desiguals, que no sempre la reunió de disciplines és feliç, però de la mateixa manera que en altres col·leccions només dedicades a la lletra impresa.

La darrera incorporació al catàleg és el llibre de la poeta tarragonina Rosa Comes, una autora que porta temps publicant en revistes i en mitjans informàtics –manté un bloc personal dedicat a la poesia a més de treballar en temes de gestió cultural. La de Comes és una poesia que es recolza als sentits, que intenta relacionar-se amb la música per fer efectiu un missatge d’acostament als altres, sempre amb la idea d’humanitzar i d’humanitzar-se, però també per descobrir allò que ens connecta. El sexe, el joc, la solitud, van conjurant paraules que es decanten pel poema com una cascada de sensacions. Al capdavall, 3: atzar és un llibre que obre molts camins, com una manera de provar les pròpies forces…

Però, sobretot, ho hem dit abans, és un llibre en que la poesia juga amb un altre art, la fotografia. Com a tal, seria injust considerar només la paraula. Fotografies i poemes es complementen i, de vegades, ho fan d’una manera tan encertada que les dues obres guanyen en significats que no sospitàvem. Mirem, per exemple, el poema “Comes”, on l’autora juga amb el sentit del seu nom com a grafia; i fixem-nos en l’excel·lent fotografia que l’acompanya, on el joc en blanc i negre, el tractament d’objectes i edificis com materials per a una imatge que ratlla l’abstracció, atorga noves dimensions al text. Xavier Argente, el jove fotògraf amb qui Rosa Comes comparteix aventura estètica, ha fet algunes exposicions individuals i té una mirada lúcida, sovint amb una projecció social, però és en la recerca de formes noves per a una realitat emmarcada on assoleix tota la seva força.

La impressió després de tenir a les mans 3: atzar és que tant Rosa Comes com Xavier Argente tenen un llarg recorregut per davant i que les armes desplegades són més que suficients per a què sigui brillant.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *