El violinista celest
Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo
Les raons del “violinista”.
Puc donar fe que mai no m’han agradat gaire les benvingudes ni els comiats. Així i tot m’ha semblat una mica abrupte començar sense una breu salutació. Els meus amics i amigues saben que sóc un constant lector de dietaris i llibres personals, que Gombrowich, Ribeyro i Macedonio, entre molts altres, han estat la millor companyia de moltes nits d’insomni…
Per tant, la idea d’elaborar-ne un a la xarxa, i que tothom hi pogués accedir, em va captivar de seguida. Potser perquè ho vaig veure com un nou repte dins les meves recerques al voltant de l’escriptura creativa o, tal vegada, perquè espero que aquesta maquineta, que ens ajuda a tenir un contacte gairebé immediat amb els lectors, sigui capaç de posar ordre en la gran quantitat de notes i papers que ocupen sempre les meves taules de treball. D’entrada no hi compto, però sens dubte és el somni de molts escriptors: "Nada me agota ni me enerva más que ordenar mi escritorio." (Julio Ramón Ribeyro, La tentación del fracaso, p. 462)
Qui s’acosti a aquest bloc podrà llegir sobre temes literaris, artístics o cinematogràfics, sempre amb la "sinceritat" que dóna escriure a rajaploma i seguint, o no, el fil d’una actualitat que sovint personalitzem perillosament. En poc temps revelaré les raons d’aquest títol, El violinista celest -una pintura de Marc Chagall que s’exhibeix al museu de Tossa de Mar, com ja sabeu-. Però ara sigueu pacients i deixeu que em retiri a rumiar el contingut del primer escrit per al "violinista". Podeu romandre a l’aguait, que la cosa començarà en breu.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvingut a la galàxia Bloc, Xulio! (JJIsern)
M’entusiasma la citació de Ribeyro i estic amb tu amb el repte dins les recerques de l’escriptura creativa. Endavant les atxes! Xasssssssssss! Salutacions afectuoses i corals.