Els qui seguiu aquest bloc sabeu que m?agrada col·locar-hi fragments, descontextualitzar-los, fer-los viure una vida diferent. En aquest cas, però, es tracta d?una qüestió de justícia poètica. Les opinions que haveu deixat al bloc, que m?haveu comunicat de paraula o per teléfon, m?indiquen que en aquest cas tant Pep Sala com els lectors mereixen que no sigui fragmentat el poema.
Per tant, us deixo el poema sencer, que com ja sabeu pertany a l?últim llibre de Josep Maria Sala-Valldaura, Vidre fumat.
POÈTICAMENT,
EL POETA ENAMORAT
FA UNA PROFESSIÓ D?AMOR
Sóc un nedador inculte enlluernat pel sol
que braceja desmanyotadament per la mar del temps,
illetrat, ignorant, quasi analfabet entre les ones.
Vénen, s?enlairen els minuts i els veig passar
camí de la platja o de la roca, i escric
amb el cos salat un desig de llavis dolços.
Cansat, et dibuixo com una illa obagosa
a frec d?aigua, i nedo mar enfora mar endins
cridant un nom que no és sinó il·lusió
d?un jardí de somnis de gespa humida.
Afeblit, gairebé exhaust, aformo o amanyago síl·labes,
desacluco el miratge dels teus ulls
com gotes de seda de pluja sobre la pell que crema,
i nedo i suro talment el tronc vaiver
que enyora el bressol de l?aire
a l?arbre arrabassat del país del teu somriure.
Si fos valent, guixaria amb els dits, a la sorra,
sota l’aigua, bussejant contra els corrents del temps,
a punt d’òfec, cada fonema de la teva illa;
audaç, ardit o agosarat, per tenir més set de tu,
em beuria, maror incessant dels mesos de naufragi,
cada gra de sal que l’oneig em vessa
als llavis del bes sedós del teu record
a les nafres badades que el baterell del sol em bat.
Encegat per l’enyor de l’ombra ondulada
del teu cos quan abraça, estreny i m’acull,
el ritme toix i fatigat dels meus braços
ara xipolleja adés esquitxa el compàs cardiopàtic
dels cops sobtats de la mar,
dels batzacs bruscos de l’oceà immens dels dies infinits.
Assedegat, esmaperdut, no sóc sinó aquest nedador maldestre
enlluernat pel sol, tan inculte i ignorant.
Sense tu,
respiro i aletejo com un peix tret de l’aigua.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Des d’alguns blocs estem fent una crida a fer posts africans. A tenir l’Àfrica present.
T’animes a fer "Quatre lletres per l’Àfrica"?
Més a: http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/05/quatre-lletres-per-lfrica.html
Gràcies,
Marc