Emigdi Subirats i Sebastià

Recordo una frase molt emotiva de l’Antoni Bassas, en el seu programa matinal radiofònic, en què comentava: gràcies mil cops mestres, perquè cada dia convertiu un petit miracle en realitat. I el miracle era l’ensenyament del català a milers de xiquets i xiquetes d’arreu del país, que sense l’escola serien totalment aliens a la llengua catalana. I aquest petit miracle l’ha aconseguit la immersió lingüística que ha estat la base del nostre sistema educatiu, i que ha permès dignificar el català i projectar-lo entre tots/es els i les estudiants durant les darreres tres dècades.
 A les Terres de l’Ebre la gran majoria d’alumnes parla la llengua de la terra, però en moltes comarques dels Països Catalans la situació lingüística és extremadament delicada. A Sitges, on treballo,  alguns xavals m’han deixat constància que l’únic contacte que tenen amb la llengua del país és l’institut. I Ara Espanya ha decidit carregar-s’ho tot!!!
L’any 2004, a l’assemblea manipulada de Fresno (Califòrnia), el govern espanyol del PSOE va exercir tota mena de pressions diplomàtiques per expular la Federació catalana de patinatge de la FIRS, i impedir que el país bressol de l’hoquei sobre patins poguès competir internacionalment. L’inefable Jaime Lizavebski va estar al capdavant de la croada espanyolista, en què s’amenaçà greument moltes federacions sudamericanes. L’atac a l’esport català i la seua projecció era de primer orde.
Després li tocà a l’estatut, o estatutet, o estafatut. I s’encarregaren de carregar-se’l ZP i el nou president de la Generalitat. Poc després Espanya no en tenia prou i el Tribunal constitucional, posat a dit pel PSOE i pel PP, acabaren de donar-li l’estocada i deixar-lo en absolutament no-res. El poble català sortí al carrer massivament i cridant independència com mai no s’havia vist abans. Tot i això, aquell independentisme combatiu no s’ha vist reflectit a les urnes i molts/es han decidit donar suport a Artur Mas, el primer en rebaixar l’estatut!!!!
I ara els calia la llengua… L’eix vertebrador de la identitat catalana, el pilar de la nostra cultural i de l’ensenyament… Tres famílies anticatalanes, que de ben segur no saben dir “bon dia”, ni ho volen saber malgrat viure anys i panys entre nosaltres, van portar el sistema d’immersió al seu tribunal, el dels espanyols i espanyolistes, el dels castellanoparlants: el seu Suprem. En cap moment els importava l’educació de son fills, sinó la xenofòbia cultural. Per internet han publicat els seus noms. Van a col·legis privats de diferents comarques (Tarragonès, Vallès). No he volgut ni escriure noms de tan baix nivell personal. Són senzillament gent carregada d’odi, que vol alterar l’educació catalana per la seua xenofòbia militant. Quin fàstic de persones!!!
El sistema educatiu català permet realitzar fent una feina extraordinària amb les aules d’acollida a tots els col·les i instituts. Dóna goig veure milers de nouvinguts amb uns bons coneixements de català en uns pocs mesos. Dóna goig veure castellanoparlants a casa dominar completament el català. Tot i això s’ha aconseguit amb molta estima i molt d’esforç… Al Suprem li importa un rave, perquè el català se’l passen pel cul. No acabaran amb nosaltres, però. Per ací sí que no passaran. Totes les causes del món tenen molts defensors, Catalunya només ens té a nosaltres, deia cèlebrement Lluís Companys. Doncs el català tindrà milers de docents i alumnes al seu costat, i bona part de la societat civil, només els autoexclosos s’hi sentiran al marge (els de l’odi i el genocidi lingüístic, n’hi ha uns quants/es).
El català a l’escola sempre. Ensenyament del català i en català. Com a Itàlia l’ensenyament de l’italià i en italià. On rau la diferència?