El violinista celest

Ha mort un poeta. D’una manera estúpida, però també d’una manera solidària. Des d’El violinista celest volem fer-li el nostre petit homenatge i publiquem el darrer poema del seu llibre Els cossos oblidats, amb el qual havia guanyat el premi de poesia Ciutat de Sagunt (2009), un llibre publicat per Onada Edicions.

És l’hora dels records, però també de la lectura. Ho podem fer acostant-nos al seu bloc La ruta desconeguda o anant a la recerca del seu llibre, on se’ns presentava com un poeta ple de futur. Atorguem-li aquest futur amb el nostre respecte i atenció.  
 

COMIAT

Adéu petita i dolça amiga. De totes les coses possibles,

quanta vida et perds i quanta em deixes, quanta vida,

quantes nits de cossos compartits i de temps infinit,

quantes ciutats i llibres per comentar i recórrer junts,

quantes batalles per afrontar-les amb una mà en l’esquena,

amb un confie en tu just en el moment en què tu no confies,

ara que ja no pots conscientment causar més dolor del que causes,
ara que per dins estàs feta d’ombres i les restes d’un somni,

ara que dubtes consirosa encara de la meua força,

amb la llum apagada mentre camine sense somriure,

pots recordar-me i tornar a aquesta pàgina si de tanta

soledat alguna nit tremoles i sues amb la pell gelada,

i tens por, vine a aquests ulls que tornen lentament

del dubte, recorda’t d’aquest cor meu corsari, 

que qui tant t’ha estimat no pot deixar mai de fer-ho,

sense més pronòstic amenaçador que el temps i la distància.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!