El violinista celest

Què
són un lector o una lectora? Quins són els fils, les pulsions, els desigs que
els mouen en aquesta direcció? És llegir una activitat lògica a començaments
del segle XXI?

Aquestes
propostes serien més que interessants per a un debat profund sobre les funcions
de la lectura, però no caurem en la pretensió d’enfrontar-nos-hi. Ni el temps,
ni l’espai, ni la saviesa particular donarien per anar gaire lluny.

Farem
una altra cosa, molt més al nostre abast. Escriurem la crònica petita d’una
lectora, d’una lectora de Jaume Benavente, un cas que el propi autor ens ha
explicat amb sorpresa.

Hi
ha un dia en que una lectora de Jaume Benavente decideix enfrontar-se a un dels
llibres més singulars d’aquest escriptor. El llegeix i li agrada; potser més, potser també senti
l’impuls de seguir els passos de l’autor, viatjar al petit arxipèlag atlàntic,
amarar-se del seu paisatge, de la seva gent.

La
lectora passeja, pren fotografies, intenta gaudir dels seus dies de vacances…

Però
hi ha més. La lectora no pot oblidar que un llibre ha impulsat o renovat els
seus desigs de visitar Madeira. La seva ment processa la millor manera de retre
un homenatge. No al llibre, m’arrisco a dir, sinó a aquesta afecció que la
porta, cada cop que obre les pàgines d’una obra literària, a fer-la seva, a
voler viure entre històries que també són aventures del llenguatge. I es dóna
la circumstància que es tracta del Viatge
d’hivern a Madeira, de Jaume
Benavente, un dels nostres dietaristes més capaços, un escriptor que centra
la seva obra literària en el concepte, i la pràctica, del viatge.

La
lectora no s’hi atura. A la tornada necessita explicar la seva experiència,
necessita compartir el plaer de la lectura, però també el plaer del
reconeixement, el viatge com a nova font que completa el seu particular periple.
Així, crea un bloc, Los recuerdos encogen
como las camisetas, i l’omple de records, de memòria que aspira a la
totalitat. Relaciona les seves pròpies fotografies amb els textos que més la
provoquen del llibre, els hi dóna una nova vida, una vida diferent que ja no és
Jaume Benavente ni és ella mateixa, és una estranya conjunció, un ens nou, del que altres lectors
podran gaudir.

La
nostra lectora ha entès que un llibre neix per convertir-se en una cosa nova,
que viu per ser un altre en la imaginació de lectors i lectores. Entén que
llegir és reunir vides i crear, a la vegada, petits planetes plens de sentits,
perquè algú agafarà el relleu i la festa tornarà a començar…

Amb
lectores així, escriure pot ser la millor aventura.

X. R. Trigo

___________________________________

Imatges: Les fotografies d’aquest
post són propietat de la Joana Casas, tal com podeu comprovar al bloc esmentat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!