De debò volem aquest futur per al llibre?

Tinc
a les mans dos llibres dels que importen, el guanyador i el finalista del Premi
Sant Jordi, publicats per Edicions Proa. He fullejat una mica el primer premi, Se sabrà tot, de Xavier Bosch, i, en
mirar a la taula, de seguida m’ha cridat l’atenció la coberta del finalista, La dona que fugia de la boira, d’Albert
Llimós. Quan els emparello me n’adono que l’excel·lència ha pres cada cop més
força en l’edició actual.

La
coberta d’en Bosch és més realista, el braç d’un home emmanillat, un fons ben
fosc, les lletres del títol en relleu, en el taronja que serveix de distintiu
de fa molt temps als llibres de l’editorial. El contrast és ben suggeridor. La
d’en Llimós la trobo esplèndida. Una noia d’esquena mirant l’horitzó d’uns
arbres difusos, matisos de verd emboirat que podrien recordar la consistència
de l’aquarel·la. L’autor i el títol figuren en aquest cas en blanc, un cop més
amb aquest relleu subtil, amb una lluentor que sembla jugar amb la llum.

Tots
dos són volums bellíssims, cossos que aspiren a ser tocats, a transmetre
sensacions. Els textos podran ser bons o dolents, però l’embolcall és exquisit.
Incapaç de resistir-me, els ensumo. Tenen una aroma a paper nou, a tinta
fresca, a records llunyans…

Ha
estat aleshores quan m’ha assaltat una idea poderosa, una idea que ha vençut
fins i tot la inèrcia habitual de fullejar-los i capbussar-m’hi unes pàgines
per copsar el batec de l’escriptura. Una idea que es podria resumir en tan sols
una frase…

Serem
capaços de renunciar a això?

Sí,
renunciar al tangible, a la bellesa dels colors sobre el paper, a les tècniques
que atorguen tantes i tan variades textures. Renunciar a un objecte que hem
estimat durant tant de temps i que ara se’ns presenta en tota la seva dimensió,
una dimensió d’excel·lència!

I
perquè hem decidit renunciar-hi?

Per
una imatge fugissera, gairebé inexistent? Per una altra pantalla, per la
pobresa de la immaterialitat, per la comoditat de transportar un sol objecte?

Serem
capaços de substituir una bellesa que s’adreça de tal manera al moll de l’os
dels nostres sentits per la pobre resolució d’un e-book

X. R. Trigo

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *