Els visitants habituals d’aquest bloc sabeu que no tinc per costum parlar gaire d’assumptes propis –tret de la publicació d’algun llibre, que sempre suposa una gran satisfacció-, però avui no em puc estar de fer-vos partícips d’una bona notícia. Avui a les 19,30 hores, al Cafè-Teatre Cincómonos, a l’Eixample de Barcelona (Consell de Cent,
Si atenem al vell debat sobre si hi ha llibres que s’han de traduir del castellà al català, i dic vell perquè ja ningú sembla tenir-lo present, penso que hi ha una reflexió capaç d’oposar-se a tots els arguments en contra: la riquesa que suposa per a la llengua i la literatura catalanes incloure als
?Se empeñó en que yo aprendiera inglés porque necesitaba al menos un lector en el que probar su novela mientras la escribía. A veces pienso que me hizo leer los libros que hacían falta y me preparó para que yo pudiera comprender con claridad qué era lo que estaba buscando, sin perder, de todos modos,
Si haguéssim d?explicar l?impacte que a les darreries dels 70 va suposar l?arribada del boom hispano-americà, un temps en què alguns velàvem les primeres armes literàries, potser seria útil establir un paral·lelisme amb la sorpresa que en aquest canvi de mil·leni ha portat el redescobriment de la literatura centroeuropea. Hi ha, però, diferències substancials que
Magda, artífex de l’excel·lent bloc "Apostillas literarias" ens ha deixat un bon regal. Es tracta de l’adreça del bloc personal del poeta cubà Manuel Díaz Martínez, on desgrana vivències, opinions i comentaris amb una gran perícia literària. Però el regal va més enllà, i m’ha semblat oportú comentar-lo per allò que dèiem al post anterior
Ja teníem notícies de la narrativa de Guillermo Fadanelli. Els contes gairebé perfectes de Compraré un rifle o la petita obra mestra que és La otra cara de Rock Hudson havíem vist la llum en Anagrama poc temps enrere. Però aquest mexicà de rostre feroç i maneres amables sembla disposat a estendre nous ponts entre
Fa anys, en arribar els primers llibres del boom sud-americà, algú els va batejar com a ?realisme màgic?. Els temps han canviat força i una nova generació d?escriptors ens mostra realitats diferents, més quotidianes, allunyades del tel·lúric i desitjoses de construir una alternativa de tendresa dins d?un món ferotge. En aquest sentit són més hereus
Si haguéssim d’explicar l’impacte que als 70 va suposar l’arribada del boom dels autors hispano-americans, en un temps en què alguns vetllàvem les primeres armes literàries, potser seria útil establir un paral·lelisme amb la sorpresa que en aquest canvi de mil·lenni ha portat el redescobriment de la literatura centre-europea. Hi ha, però, diferències substancials que
El discurs crític necessita sovint d?un territori obert que poques vegades es correspon amb els límits d?una ressenya literària. Com a conseqüència, els resultats dels atreviments que llegim a diaris i revistes no sempre despleguen les respostes adequades a les exigències del gènere. Seguint el fil d?aquestes limitacions, no sols espacials sinó també polítiques, editorials
Al llarg d?aquesta setmana han tingut lloc a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona les jornades ?El nuevo canon hispanoamericano?, organitzades pel Circulo Lateral. Convidat a una de les taules rodones, vaig redactar aquesta intervenció que publico ara a ?El violinista celest?, per si algú està interessat en la literatura d?aquelles latituds i la seva
Tenia el món en contra o només era una mala temporada, un d?aquells moments de sort esquerpa que es repetien amb freqüència alarmant? El matí era alegre, resplendent si el comparàvem amb les grisors dels últims dies, però J. es va llevar amb un humor de gossos. La manca de tabac el va obligar a
Filòsof metafísic, poeta, clochard, narrador de novel·les impossibles, Macedonio Fernández va ser durant molt de temps un personatge de Borges, un rar, una creació aventurada del més racionalista dels escriptors fantàstics. La realitat de Macedonio vam anar descobrint-la a poc a poc al llarg dels anys setanta, gràcies als "cuadernos ínfimos? de Tusquets. Difícil d?oblidar
En una conversa amb Ilya Eremburg, Jorge Amado va fer seva l?aparent contradicció de l?amic: ?eJorge, li va dir l?escriptor soviètic, somos escritores que jamais poderemos escrever memórias, sabemos de mais.? Molts anys després, l?Eremburg va buidar tots els records en proses interminables que volien treure llum a les contradiccions de la seva existència. Paradoxalment,
A causa d?una recerca d?originalitat falsa o malentesa, no és freqüent que els escriptors transformin en evidència deutes flagrants amb els textos que els han precedit. Potser perquè de vegades s?oblida que l?originalitat emana del propi procés artístic, sempre que aquest sigui autèntic, sempre que sigui capaç de desenvolupar les raons profundes de l?escriptura. Són
Durant tot el segle XVI el món encara va conservar l’influx de màgia i imaginació desbordada que havia heretat de l’època medieval. Crèdul i una mica indefens davant la ignorància i l’amplària sovint inabastable dels seus territoris, l’ésser humà era capaç de donar per bo tant el que veia amb els seus propis ulls com