xicranda

Mirades des del guaret

Traduccions/Translations

Aneu a veure aquesta obra que interpreta La Perla 29 a la Biblioteca de Catalunya i us commoureu en sentir, per exemple, el diàleg amorós que, impedit pel desconeixement de la llengua de l’altre, es nodreix dels topònims per expressar els sentiments.

Donar nom al territori és un acte profund que compromet la vida i la comunitat.
La identitat, allò de més íntim, neix del vincle que creem amb el món a partir del verb.

LA PARAULA 

Basta dir una paraula: 
“pinotell” o “baladre”, 
i el món sona més clar 
que en claredats de rama. 
Quina claror rentada 
té el món a dins la boca! 

Quina tremolor antiga 
oir “ginjoler”, i sentir 
la lluminosa distància 
entre el color d’una branca 
i el seu nom que en mi sona! 

La paraula és el món 
que surt ungit de la fonda 
aurora constant de Déu 
dins nosaltres, amants pàl·lids. 

I som canyes humanes 
que sona Déu, sonant-les, 
quan parlam. Canyes fràgils, 
però plenes de música. 
 
               Blai Bonet

cliqueu, si voleu, aquest enllaç interessant

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. Ja hi és dins la meva agenda anar a la Biblioteca a veure novament una obra de la gent de La Perla 29. El poema molt adient. Sí, som canyes fràgils o no, plenes de música i paraules. Bon dissabte i diumenge.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.