Plou a muntanya
Publicat el 28 de setembre de 2014 per Roser Cabacés
Plou a muntanya.
En les arrels fecundes dormen els somnis.
Lleus degoteigs bressolen els relats.
Amb perles d’humitat i encoixinat de boira
el gris obre les ales i abraça serralades.
Com els ocells, l’esperit s’arrauleix
i endreça en la quietud, la vida.
Que n’és de dolça, la tardor
quan els sentits i el cor li obren la porta.
Publicat dins de General | Deixa un comentari