xicranda

Mirades des del guaret

la Tordera

Una libèl·lula blava tornassolada i la taca blau cel d’un gaig fugitiu que passa rabent trenquen el verd que s’excedeix en tons inacabables. En l’aigua freda i els còdols relliscosos tinc un palau. Les ullades de sol que travessen el verd translúcid de les fulles dels verns —que en pisos laminats fan cabana— i els reflexos daurats en els gorgs enllotats són una festa. I jo, mig peix mig ocell, sempre trobo el meu lloc sense fer res, només casant-me amb l’aigua.

Una excursió per les ribes de la Tordera que acaba al molí de la Llavina

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.