la Tordera
Publicat el 11 d'agost de 2014 per Roser Cabacés
Una libèl·lula blava tornassolada i la taca blau cel d’un gaig fugitiu que passa rabent trenquen el verd que s’excedeix en tons inacabables. En l’aigua freda i els còdols relliscosos tinc un palau. Les ullades de sol que travessen el verd translúcid de les fulles dels verns —que en pisos laminats fan cabana— i els reflexos daurats en els gorgs enllotats són una festa. I jo, mig peix mig ocell, sempre trobo el meu lloc sense fer res, només casant-me amb l’aigua.
Publicat dins de General | Deixa un comentari