Fa dies que embolico llibres davant la mirada plenament present de Camille Claudel. No puc eludir-la, no desapareix, quan no embolico passo alguna estona mirant-la fixament, volent saber tot el que expressa. Hi veig tristesa però també serenor i orgull, i potser dolor. Quedo amb recança de no poder fer-li un retorn; és una imatge, però persistent… Accepto amb cert disgust la incapacitat de comunicar-m’hi, i deixo que la mirada d’ulls clars d’un rostre llunyà i alhora present segueixi interrogant-nos des de la llibreria.«L’ètica és la resposta a la demanda del rostre de l’altre», Joan-Carles Mèlich.
