xicranda

Mirades des del guaret

Des del confinament 2

en la quietud i el silenci reneix la vivesa de la sensorialitat, la porta dels sentits s’obre de bat a bat

assaborim més que notem els sons, les olors, els canvis de temperatura, l’enduriment o l’esponjament del cos

s’afina la percepció més enllà dels sentits, la contemplació ve per quedar-se i entra per un canal directe i ara desbrossat

la claror del sol damunt les fulles, la veu del campanar, el xiuxiueig del plugim, les passes escadusseres dels escassos vianants, tot guanya transparència

i em situa en un nou lloc,

un lloc que és més espai que lloc, és recolliment i alhora obertura

i que anomenaré vida sensible, dolor essencial, ànima viva, carnalitat del somni

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.