Des del confinament 2
Publicat el 3 d'abril de 2020 per Roser Cabacés
en la quietud i el silenci reneix la vivesa de la sensorialitat, la porta dels sentits s’obre de bat a bat
assaborim més que notem els sons, les olors, els canvis de temperatura, l’enduriment o l’esponjament del cos
s’afina la percepció més enllà dels sentits, la contemplació ve per quedar-se i entra per un canal directe i ara desbrossat
la claror del sol damunt les fulles, la veu del campanar, el xiuxiueig del plugim, les passes escadusseres dels escassos vianants, tot guanya transparència
i em situa en un nou lloc,
un lloc que és més espai que lloc, és recolliment i alhora obertura
i que anomenaré vida sensible, dolor essencial, ànima viva, carnalitat del somni
Publicat dins de General | Deixa un comentari