xicranda

Mirades des del guaret

Per un decàleg de com procedir en la dinàmica del debat parlamentari

Segons em sembla, el Parlament és la cambra on es treballa pel bé comú i es debaten les idees entre visions contraposades.

Com a mestra i com a ciutadana em disgusta profundament l’espectacle en què en ocasions s’ha convertit el debat al nostre Parlament ja fa alguns anys; no hagués pensat mai que es produís una tal degradació pel que fa als principis necessaris de respecte a la paraula de l’altre.

Com tothom sap, a les escoles treballem per educar en la convivència respectuosa, el reconeixement de les diferències, l’assertivitat, l’escolta, la solidaritat, el dret a la discrepància, l’esforç per trobar punts en comú i arribar a acords…

Considero que al parlament s’ha arribat a un punt en què cal fixar unes bases per poder exercir com a diputat. Per debatre de manera responsable diria que n’hi ha prou amb tres principis bàsics que hauria de complir tot parlamentari:

Escoltar la paraula de l’altre (cal tenir present a més que és necessari escoltar amb atenció i fer-ho des d’una actitud oberta).

Adreçar-se i parlar amb respecte a la cambra i a l’interlocutor.

Intervenir en el debat des d’un esperit constructiu.

Per això, penso que s’hauria d’expulsar de la cambra durant tota la legislatura aquell qui no assumeixi aquest decàleg; és a dir, aquell diputat que:

No escolti la paraula de l’altre, no sigui respectuós, mantingui una actitud bel·ligerant, intervingui des d’un esperit purament destructiu.

Penseu que a l’escola les tres propostes d’aquest decàleg les assumim en el nostre dia a dia des de les primeres edats; és molt decebedor i fins i tot insultant per a nosaltres els mestres veure com a la cambra més alta que ens representa a tots aquests principis es violen contínuament i no passa res, cosa que permet la degradació del debat, que en ocasions arriba a esdevenir antidemòcràtic.

Amb el desig que des del Parlament es reculli aquest prec.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Des del furgó cap a Madrid m’arriba la seva llum

Mentre els nostres presos i preses fan camí en un furgó, amb dolor penso en ells. Com Atahualpa, fan llum. ‘Yo voy andando y cantando, que es mi modo de alumbrar’. Ells són torxes vives de dignitat i compromís, i no els podem deixar sols.

https://www.youtube.com/watch?v=70WmQk96Btc&feature=youtu.be&fbclid=IwAR2ILQGx3StzhJAPdhjh4FbJhbHk_kQyVd_XZnezQvBhvdk47tIxRlgkyd0

Publicat dins de General | Deixa un comentari

21 D ASSEGUTS I EN SILENCI

Només des de l’unionisme s’ha dit que el dia 21 hi pot haver morts. Amb aquestes dades a la mà i sabent l’interès que tenen que hi hagi aldarulls, sincerament només veig positiva la manifestació unitària si es fa ASSEGUTS I EN SILENCI. Plantar-se en silenci és molt eloqüent i té molta força, i neutralitza qui tingui interès que hi hagi merder. Si els mitjans internacionals ens volen filmar entendran perfectament el missatge.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Falta un poema

Falta un poema

Ho sé, falta un poema.
El poema gran.
El poema que aixequi l’esperit
fins al replà de les àguiles.
Aquell poema de màgica bola
de vidre on apareix el jorn meravellós.
Aquell poema que fa de vigia
de tota la nau esgarriada pel mal vent.
Aquell que és un càntic d’esperança.
Aquell que creu en l’home net
i ferotge com la llum del llamp.
El poema vestit de diumenge.
El de flors i violes.
L’amable.
El fàcil, el clàssic, el teòric, l’elegant.
El de quedar bé.
El que jo no puc ni vull escriure a aquestes altes
hores de la nit del meu poble.

Màrius Sampere

Publicat dins de General | Deixa un comentari

On treballes ara?…

Com casen, en una diada de Reis, el jazz amable i juganer dels anys trenta amb la festa i amb una sobretaula en què dos parents de noranta-tres i noranta-cinc anys relaten les penúries de la infantesa, la cruesa de la guerra viscuda en pròpia pell, un d’ells amb lluita al front de la batalla de l’Ebre i camp de concentració inclòs, durant set mesos, a l’edat de disset, i tres anys i mig més fent el soldat, l’altre lluitant per no deixar-se arrabassar per la guàrdia civil vuit quilos d’arròs aconseguits amb risc i suor, gesta titànica que davant l’abús rebut el va posar malalt d’impotència i plor durant dies, tot explicat amb una enteresa que no amaga el plor de l’ànima per la pèrdua de la dignitat i tanta injustícia patides? Un regal inesperat, una lliçó de vida oferta des de la longevitat esgarrapada en què la vida sencera ha esdevingut pregunta i afirmació, davant la qual des del torbament emocionat et sents petita i honores el sentit de l’humor que durant dècades ells t’han brindat i ara, a la vellesa, encara els fa mal el record i no volen parlar-ne i et diuen seguidament per tapar el dolor: on treballes ara?…
El nostre cor és tan gran i alhora tan petit per hostatjar tantes emocions… Humilment, des del silenci commòs i respectuós, amb agraïment per la confiança que t’han fet i perquè el teu fill de vint anys s’ha endut una lliçó d’història i d’humanitat, comença en família una partida de dòmino.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

És a les nostres mans

La violència neix en els gestos més petits, en la manca de respecte i també en la injustícia. “No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí”. Ho podem aconseguir, és a les nostres mans. Com a mestra i com a músic no hi ha res que estimi més que l’amor i la pau entre els humans, perquè a més això vol dir que hi ha sensibilitat, amor per la bellesa i respecte envers la veritat de cadascú.

Give Peace a Chance

Publicat dins de General | Deixa un comentari

27S Ens alcem tots dos en encesa espera, el meu poble i jo

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo

Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

Salvador Espriu

Publicat dins de General | Deixa un comentari

XXXV Cicle Els Orgues de Catalunya, juliol i agost.

Podeu consultar-ne la programació al web de l’Associació Catalana de l’Orgue:
http://www.acorgue.cat/cicle2015/programa2015.pdf
No desaprofiteu aquest cicle, fem que els orgues i organistes del país puguin seguir actius, val la pena!

Ahir, entre d’altres obres, vaig poder escoltar aquesta delicadesa de Mompou:

https://www.youtube.com/watch?v=s-YLhEJUocE

Captura de pantalla 2015-07-16 a les 9.42.40


 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Estem fent safareig sense fer bugada (Contra la mesquinesa en l’entorn virtual)

Cada dia m’incomoda més el nivell i el to de molts dels comentaris emesos a les xarxes socials, als diaris digitals de tota classe, als posts informatius, etc.

No cal que l’emissor tingui ideologia feixista o xenòfoba perquè parli sense respecte.

Quedo esgarrifada de veure el to de menyspreu, manca de respecte, desqualificació i mala educació, actituds que es fan evidents en missatges de gent de tota mena d’ideologia, que es considera a si mateixa demòcrata i de pensament obert i no excloent.

Malauradament, l’entorn virtual retrata la nostra veritable naturalesa. Una cosa són les idees i l’altra l’actitud i l’aplicació en la nostra vida. Per comptes de servir per ampliar coneixements i compartir mirades l’entorn virtual s’està convertint en un espai en el qual aboquem la nostra porqueria i mesquinesa, cosa que la manca de presència real de l’altre ens posa fàcil.

Dic públicament el meu malestar perquè m’agradaria que això canviés. De fet, les eines sempre són les eines, en aquest cas la comunicació virtual, però el fons depèn de nosaltres, i em penso que en un elevat tant per cent d’intervencions no ens honora com a espècie.

Haurem de fer un decàleg del bon ciutadà? De la persona amb els valors necessaris per a viure en societat amb capacitat d’atenció i respecte cap a l’altre tot i la discrepància? Ja no som petits. Estem fent tard.

Disculpeu que comparteixi la queixa, però és que cada dia que passa em sap més greu.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

horabaixa

M’agrada als capvespres

veure els punts de llum d’ambients recollits dins de les cases;

el vent és fred i el cel encara és clar,

i els punts de llum fan com espelmes.

Els gestos de la gent, suaus i lents

en el cau íntim,

m’arriben com carícies.

En el silenci, sento respirar el cor i els pensaments d’aquest veïnat urbà

que en el dia morent roman en la quietud

degustant com la nit ens transfigura.

Tot és etern,

l’instant més lleu esdevé roca de sentit en el camí dels dies.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Folk Laietà

 35 anys del disc de L’Harmònica Brava “Lo poder del cant”

Dijous a l’Auditori de Barcelona i dins del festival Tradicionàrius hi va haver un concert commemoratiu del 35è aniversari de l’edició del dis de L’Harmònica Brava, Lo poder del cant, un elapé en el qual una colla molt nombrosa de músics, molts dels quals són figures actives i rellevants en el seu camp en l’actualitat, van presentar una proposta innovadora i fresca sobre un repertori de música tradicional catalana des d’una visió que s’emmarcava en el moviment de la música laietana. L’Ona Laietana va sorgir als anys setanta i oferia un so de fusió amb influències del jazz-rock combinat amb essències mediterrànies com la salsa o la rumba.

Al programa de mà hi podem llegir: “La tradició i la modernitat es van trobar al disc Lo poder del cant (1980). Aquella agosarada experiència de fusió va ser punt d’arribada per a músics que venien del rock i el jazz (la prestigiosa Ona Laietana), i punt de partida per als que venien de la cançó i la música tradicional.”

Jordi Fàbregas, director del Tradicionàrius i membre fundador de L’Harmònica Brava deia a la presentació del concert que tot i que el disc no s’ha digitalitzat i d’alguna manera l’experiència va ser efímera i ha quedat perduda en el temps, els fruits són evidents. Aquella proposta de creació emmarcada en l’esperit d’obertura i transgressió del moviment de l’Ona Laietana va donar pistes i línies d’actuació a seguir que han trobat continuïtat en propostes posteriors. A l’escenari hi van coincidir representants de tres generacions i va ser una festa poder tornar a escoltar Lo poder del cant veient junts una bona representació dels músics que li van donar vida.

20150305_223611edited-680x365

Eduard Iniesta ha estat l’encarregat de revisitar la proposta de L’Harmònica Brava acompanyat per una banda de cinc músics amb els quals van compartir escenari alguns dels components de la formació dels 70: Joan Albert Amargós, Xavier Batllés, Carles Benavent, Pep Cabré, Marcel Casellas, Jordi Fàbregas i Saki Guillem.

Formaven la banda Juan Aguiar, Gabriel Amargant, Daniel Farran, Arnau Figueres, Eduard Iniesta, Quim Ramos i Manu Sabaté. La formació integrava instruments de corda propis de la formació de rondalla i també  violí, clarinets, saxos, tenora, gralla, guitarra i baix elèctrics, bateria, cajón, congues i d’altres percussions.

Publicat a Núvol

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari