L’horabaixa

Quina llum de mel, aquestes tardes de primavera d’hivern, quan la terra fosqueja i el sol comença a retirar-se… i entra el silenci calçat de misteri, flonjo i benigne com el vol de l’òliba.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*