…i ballarem, ballarem, ballarem

Dimarts vinent, 29 d’abril, se celebra el Dia Internacional de la Dansa a tot el món, diada proposada pel Comitè Internacional de Dansa de la Unesco en memòria del naixement de Jean-Georges Noverre, nascut en aquesta data l’any 1727 i considerat el pare del ballet modern. A Catalunya, el Departament de Cultura de la Generalitat i l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC), faran un homenatge al pedagog, ballarí i coreògraf Joan Serra i Vilamitjana, que va morir el passat juliol.

http://www.nuvol.com/wp-content/uploads/2014/04/JOAN-SERRA-hivern-2013.4.jpg

El llegat artístic i pedagògic de la figura d’en Joan és ampli i brillant. Serra ha fet escola i ha deixat un gran nombre de persones, grans i petites, banyades del seu esperit, que han fet de la dansa un llenguatge d’ús personal i col·lectiu. D’entre les seves aportacions, destaca l’actualització de la dansa d’arrel com a dansa viva.

D’ençà de la seva mort, han plogut diverses iniciatives que no paren de créixer; entre elles, per exemple, hi ha la institució d’un premi amb el seu nom, Premi Joan Serra de Dansa Educativa, que convoca l’entitat municipal Institut Barcelona Esports, o la inauguració de la Sala Gran de la nova seu de l’Esbart Sant Cugat, del qual fou director, que durà el seu nom, Sala Joan Serra. Al III Congreso Internacional de Danza, que se celebra a Málaga aquests dies, també es parlarà d’ell. I la setmana vinent, el Dia Internacional de la Dansa, grans i petits li retran homenatge amb ballades a Barcelona, Girona i Reus. El 17 de maig, a Sant Esteve de Palautordera se celebrarà una gran festa participativa organitzada per la Factoria Mascaró i l’Associació Cultural en la qual, a més de moltes altres accions, la plaça on ballem Gitanes rebrà el seu nom i acollirà una placa de ceràmica de quatre metres amb la inscripció d’una frase seva: «El moviment el trobes dins, no el puc evitar, em sento moviment». Una frase, en aquest cas, en què és el llenguatge verbal que ens parla de moviment, i duu així amagat, en certa manera, l’homenatge a les seves vives, en la dansa, ‘frases de moviment’.

Ha rebut nombrosos actes d’homenatge arreu del territori per tanta feina feta i tan bona, i esperem que un dia puguem disposar d’un recull que doni fe del seu llegat, tant pel que fa a la creació i la intervenció educativa, com també a la recerca i divulgació del patrimoni, sobre el qual era un referent a l’hora d’establir criteri.

Hi ha artistes pedagogs que generosament sembren el seu art sense fer soroll però que arrelen amb profunditat, és el cas d’en Joan. Això sol passar amb la gent que ha fet atenció especial als infants des d’un respecte profund, normalment són persones que no cerquen el lluïment personal perquè la seva tasca neix amb vocació de servei. La nostra societat i la nostra cultura mereixen prendre nota del treball d’en Joan per créixer seguint els valors que ell va practicar i defensar amb el conreu de la dansa: la llibertat, el compromís, l’arrelament, la bellesa i la comunicació, juntament amb la reivindicació de la sensorialitat —massa sovint menystinguda— en el nostre desplegament vital.

article publicat a Núvol http://www.nuvol.com/noticies/i-ballarem-ballarem-ballarem/


En aquest enllaç podeu veure en Joan ballant amb els infants de la Garriga:

Ball de cintes


Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*