cadena humana per la independència


Quan el nostre poble es retrobarà

Quan dits d’alba trauran estranys vels del seu rostre, estols
de mots nous naixeran. Per cingleres de llavis les síl·labes
trescaran com els ràpids isards.
Vell jardí tant de temps emmurat entre tanques,
a milers els penjolls d’unes noves, vermelles cireres
dringaran tot just nades i sé que les mans
que s’hi allarguin mai més no seran decebudes.

No em pregunteu si ho veurem, ans amb mi celebreu-ho
per endavant. Us ho dic amb frisança
i alabastre de vol que m’espolsa
aquest pòsit d’antiga tristesa a les ales.

                            M. Àngels Anglada

Com un vell ritu, trepitjarem la terra donant-nos les mans al llarg de 400 km, en un gest noble; no caldrà la paraula, el gest és més antic i en el silenci, s’expressa amb una força i una dignitat contundents.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a cadena humana per la independència

  1. rginer diu:
    Ho celebrarem i hi participarem ….. i tant !! Bellíssim el poema escollit.
    Bon dia. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*