xicranda

Mirades des del guaret

Dol des del confinament

Dol des del confinament; dues atmosferes estranyes entreteixides. Abatiment, lleugeresa de la percepció del cos, amplitud de consciència, una llum especial envolta l’espai, la quietud i el silenci s’intensifiquen, es fan corporis…

L’aquí i l’enllà on ara és la mare es fan un, tot és estrany i alhora, des del despullament més dolorós, sento que el bressol dels braços de la mare és etern.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Des del confinament/3

Des d’aquest temps d’estranyesa, des d’aquest recolliment envoltat de silenci, des de la fragilitat de l’ambient… observo amb emoció com es fan tangibles els fils que ens uneixen, els missatges de diferents tipus amb què ens comuniquem amb els altres en la distància van trenant un teixit amorós visible, un teixit que pren una altra dimensió, una dimensió palpable.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Des del confinament 2

en la quietud i el silenci reneix la vivesa de la sensorialitat, la porta dels sentits s’obre de bat a bat

assaborim més que notem els sons, les olors, els canvis de temperatura, l’enduriment o l’esponjament del cos

s’afina la percepció més enllà dels sentits, la contemplació ve per quedar-se i entra per un canal directe i ara desbrossat

la claror del sol damunt les fulles, la veu del campanar, el xiuxiueig del plugim, les passes escadusseres dels escassos vianants, tot guanya transparència

i em situa en un nou lloc,

un lloc que és més espai que lloc, és recolliment i alhora obertura

i que anomenaré vida sensible, dolor essencial, ànima viva, carnalitat del somni

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Des del confinament

Malauradament, només quan la tragèdia afecta el nostre primer món és quan reaccionem. Però en realitat, la tragèdia és present en graus molt elevats cada dia a moltes parts del món.

Des de l’amplitud del meu intern contemplo l’alè de la natura enmig de la desfeta, potser necessària, del nostre model de vida com a societat. Enmig de la consternació, i del dolor de tants, els ocells estimats no deixen de visitar-nos, i encara més, es mantenen fidels al seu viure. Rebo com un regal i un missatge transcendent la presència de la merla, del tallarol capnegre, dels tudons, i l’adéu de la cotxa fumada que només s’apropa en temps de fred. Tot això, al centre de la ciutat. Des del silenci, el contrast entre els sons agradables i desagradables és molt més explícit; ara sentim clarament les campanes i el cant dels ocells i només de tant en tant el desagradable motor d’un cotxe. La vida ens diu que anem errats, que l‘hàbitat i el model polític i social que hem creat ens devora i ens asfixia. En el recolliment trobem els senyals de quins són els valors que hem de protegir. Quan acabi el confinament, anem al bosc; som natura, allà trobarem respostes.

Publicat dins de General | Deixa un comentari