Ahir es va inaugurar la Documenta de Pau Claris
El llibreter ha trobat un company i successor i se salva el somni.
Quan vaig saber que la Documenta tancava em vaig entristir i vaig escriure un text de desconsol, però ara el dedico als valents, en Josep i l’Èric, i a tots els qui hem empès el futur amb alegria.
Orfes de llibreters
Les llibreries són santuaris de virtut,
la cova dels tresors,
finestres des d’on cartografiar mons possibles…
Safaretjos per esbandir ignoràncies,
grutes per escollir itineraris,
recers de companyia sempre disponible.
Fars d’intel·ligència,
refugis contra les inclemències amatòries,
rebostos de pensament i sensibilitat,
fresqueres d’imaginari col·lectiu…
i un llarg etcètera.
I les tanquen,
totes, d’una en una.
I en el paisatge urbà
ja no podem recórrer els camins fressats
amb aquella fina certesa:
que sempre hi haurà un llibreter
per atendre les ombres
amb un fanalet de paraules
per escriure la vida.
Com va venir a dir l’Oriol Tramvia ahir a la inauguració, som RICS de tenir un/s llibreter/s.
El nou local uns dies abans de la inauguració.
