“La Biblioteca dona veu a Prudenci Bertrana”
Contenta d’haver participat en aquesta iniciativa de la Biblioteca de la UdG. He posat veu al conte “La figuera dels somnis”
https://lletra.uoc.edu/ca/multimedia/contes-bertrana-multi
Contenta d’haver participat en aquesta iniciativa de la Biblioteca de la UdG. He posat veu al conte “La figuera dels somnis”
https://lletra.uoc.edu/ca/multimedia/contes-bertrana-multi
“El gerro dóna forma a l’espai i la música al silenci”
Georges Braque
Feliç dia de Santa Cecília!
La revolta contra el cop d’estat militar vol honorar aquest mes de juny quatre poetes assassinats i més d’una trentena de poetes empresonats a Myanmar, l’antiga Birmània. http://www.threefingers.org
El meu poema per a Myanmar, traducció a l’anglès del poema Metamorfosi, del poemari Corvespre:
«Metamorphosis»
The old sorrows
were false walls.
And they collapsed
to make way for a new singing in the breath.
______________
«Metamorfosi»
Foren les penes antigues
falses murades.
I s’esfondraren,
per deixar pas a un nou cant en l’alenar.
Dimecres 26 de maig de 2021 a les 19 h, als Amics de les Arts i Joventuts Musicals
(c/del Teatre, 2 – Terrassa)
Aiguaneix, de Roser Cabacés, amb epíleg de Teresa Costa-Gramunt
Presentarà el poemari: Elena de la Cruz Vergari
Recitaran: Anna Clariana, Santi Figueras, Àlvar Masllorens i Roser Cabacés
Intervencions musicals:
Pau Figueres i Arnau Figueres (guitarra i percussió)
Santi Figueras i Xavier Pagès (tiorba i veu)
Entrada gratuïta, aforament limitat. Cal reservar seient a literatura.aajm@gmail.com
Ajuntament de Terrassa/Bctxarxa/Amics de les Arts i Joventuts Musicals/Poesia Pagès editors
«De vegades els xiquets parlàvem amb ells [els captaires], quan els grans no se n’adonaven, i ens deien els noms dels ocells i dels arbres i de les pedres i dels estels, però ho deien amb una veu estranya, i els seus ulls miraven enllà de totes les coses»
Avui ens acompanya @roser_cabaces , guanyadora del darrer premi de poesia Agustí Bartra, que ens fa un petit tast del seu "Aiguaneix" (pròximament editat a @PagesEditors). Gaudiu-ne! @aclapesf @jaumeaulet @Ll_Soldevila pic.twitter.com/jdoqgaPwSW
— Poesia Pagès Editors (@PoesiaPagesEd) November 24, 2020
Dol des del confinament; dues atmosferes estranyes entreteixides. Abatiment, lleugeresa de la percepció del cos, amplitud de consciència, una llum especial envolta l’espai, la quietud i el silenci s’intensifiquen, es fan corporis…
L’aquí i l’enllà on ara és la mare es fan un, tot és estrany i alhora, des del despullament més dolorós, sento que el bressol dels braços de la mare és etern.
El cor és una casa on quan mor algú estimat sempre hi neix una cambra nova.
Avui estreno la més gran, la de la mare, té tanta llum que em nodrirà tota la vida.
Des d’aquest temps d’estranyesa, des d’aquest recolliment envoltat de silenci, des de la fragilitat de l’ambient… observo amb emoció com es fan tangibles els fils que ens uneixen, els missatges de diferents tipus amb què ens comuniquem amb els altres en la distància van trenant un teixit amorós visible, un teixit que pren una altra dimensió, una dimensió palpable.
en la quietud i el silenci reneix la vivesa de la sensorialitat, la porta dels sentits s’obre de bat a bat
assaborim més que notem els sons, les olors, els canvis de temperatura, l’enduriment o l’esponjament del cos
s’afina la percepció més enllà dels sentits, la contemplació ve per quedar-se i entra per un canal directe i ara desbrossat
la claror del sol damunt les fulles, la veu del campanar, el xiuxiueig del plugim, les passes escadusseres dels escassos vianants, tot guanya transparència
i em situa en un nou lloc,
un lloc que és més espai que lloc, és recolliment i alhora obertura
i que anomenaré vida sensible, dolor essencial, ànima viva, carnalitat del somni
Malauradament, només quan la tragèdia afecta el nostre primer món és quan reaccionem. Però en realitat, la tragèdia és present en graus molt elevats cada dia a moltes parts del món.
Des de l’amplitud del meu intern contemplo l’alè de la natura enmig de la desfeta, potser necessària, del nostre model de vida com a societat. Enmig de la consternació, i del dolor de tants, els ocells estimats no deixen de visitar-nos, i encara més, es mantenen fidels al seu viure. Rebo com un regal i un missatge transcendent la presència de la merla, del tallarol capnegre, dels tudons, i l’adéu de la cotxa fumada que només s’apropa en temps de fred. Tot això, al centre de la ciutat. Des del silenci, el contrast entre els sons agradables i desagradables és molt més explícit; ara sentim clarament les campanes i el cant dels ocells i només de tant en tant el desagradable motor d’un cotxe. La vida ens diu que anem errats, que l‘hàbitat i el model polític i social que hem creat ens devora i ens asfixia. En el recolliment trobem els senyals de quins són els valors que hem de protegir. Quan acabi el confinament, anem al bosc; som natura, allà trobarem respostes.