Però no en sap tothom
Descobrir el mecanisme d’aquesta afirmació és la mar d’entretingut. Per arribar-hi cal cometre molts errors i cal patir humiliacions. En Josep Pla ja va advertir que el motor més actiu de les accions humanes és la humiliació -o el desig de deslliurar-se’n. Deu ser així. Altrament no podríem entendre que s’estiguin produïnt un seguit de petites explosions encadenades a un esdeveniment, de la mateixa manera que tot voltant la plaça major es produeixen els esclats successius de les racions de pólvora que constitueixen cada element de la traca final que dóna per acabada l’efemèride del sant patró.
La humiliació al vençut culmina el caramull de l’abjecció que ha omplert les alforges on transporten el botí, però no trastoca la misèria del derrotat que es gronxa, penjat pels peus, a la plaça pública. La crueltat no pot anar més enllà de la mort. L’esquarterament sobra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però el món i gran part de la gent està montat sobre el duro o ajuntar prou pessetes per aconseguir disfrutar d’un duro.
I amb la trampa de l’IPC encara més.
Amb la pesseta els pobres érem més rics.
Temps enrera es parlava de la revolució permanent, però el que hem tingut és l’estafa permanent.