L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Trob fascinant que s’espatllin, que es reneguin sense més ni menys, que l’aturis, i l’endemà, quan l’engeges de bell nou, ja estigui arreglat sense que hagi hagut de venir el tècnic. S’ha arreglat tot sol.

I no tan sols els ordinadors, sinó tot.

En Miquel Bauçà recomanava quedar paralitzats, quan les coses no sortien bé. Record que ell hi quedava, com si se li hagués acabat la corda, enmig de la casa o enmig del carrer amb un braç engalavernat i la mà enlaire. Era un gest molt seu.

Als seus últims llibres, especialment El Canvi, recomanava anar-se’n a jeure i somiar. No és tan fàcil.

Anar-se’n a jeure, sí. Somiar, és una altra cosa, més complicada.

Ara: anar-se’n a jeure quan tot surt malament, fer un ‘break’ i passar de tot, sol funcionar.

Ara desapareixeré, i demà quan em torni a connectar al meu bloc, d’una manera misteriosa, haurà desaparegut aquest Tomeu que s’hi ha ficat. Sabeu com en deien els militars de la base d’Aviació del port de Pollença, quan volien dir Mallorca? ‘Tomeulandia’.

També m’agradaria que haguessin desaparegut les dificultats que té el Govern de les Illes Balears per construir un bon hospital sense haver de fer destrosses ni malfraig. Moltes vegades el remei és pitjor que la malaltia. Sí, com a les Rondaies…  Per treure una espina de peix a una dona que s’ofegava li varen haver de tirar una olla de pega bullent damunt l’esquena. Del crit que va pegar, l’espina va quedar clavada al capçal del llit. Però ella se va morir.

Un nou hospital, sí.

Amb l’excusa de l’hospital, fer tala, fer negocis bruts, destruir patrimoni, enganyar els electors, fer impossible un govern que tenia bones intencions, ganes d’entesa i il·lusions, front a uns energúmens que es passaven la vida insultant, amenaçant, fent negocis bruts a Andratx i pertot… Això, NO.

La majoria de ciutadans de les Illes Balears vàrem votar una altra manera de fer les coses. S’ha de cercar una solució satisfactòria per a tothom.

Madrid no té doblers per pagar les indemnitzacions? Com és que no tenen mai doblers per nosaltres?

I ara deixaran penjat el ‘compañero’ Antich, fet un cromo, ell que és tan beneducat que no fa empegueir quan xerra? Ara deixaran na Francina, aquesta al·lota que és una capsa de seny, penjada?

I n’Aina Calvo, que els va ajudar a arreplegar tants de vots?

Com és que els socialistes de Madrid no ajuden els seus quan governen?

Vull creure que demà quan torni s’haurà trobat la manera de no deixar la gent tan decebuda de la política. Ens haurem de ficar una mica en política, perquè si no, faran la política contra nosaltres. A això ho va dir en Jordi Pujol.

És molt còmode no posar-se en política, a mi m’agrada més no veure’n cap,  més que de molt enfora; de cap partit. M’agradaria que les llistes fossin obertes i que els partits fossin democràtics. Si fos així, no n’hauríem de parlar mai. Però ja s’ha vist el que passa quan la gent no en parla: te la claven tall de mànec. Ni xerrar la nostra llengua, que té 1200 anys; ni poder publicar una poesia a la marededéu de Lluc, ni res. Una cremallera a la boca i una carretada d’insults, mentre ells van a les Illes Caiman a endur-se’n no sé què.

No hi ha democràcia si la gent que parla en termes raonables no pot opinar. I que no pugui opinar qualsevol. També els que tenen fam. Els que tenen fam tenen raó sempre. Sempre.

Demà quan m’aixequi, insultar ja estarà passat de moda. Fa ‘cutre’, fa troglodita, fa salvatge, fa caspa, fa sarna, fa pollós, fa semblar que no hem après res, que no hem evolucionat, que no podem anar amb l’altra gent del món occidental, del nostre entorn econòmic, geogràfic, cultural… 

Hauran arribat a un acord amb el tema de Son Espases i els frares de la Real podran alenar fondo.

I a Son Real tampoc no faran un golf i protegiran el cementiri fenici.

Tot això haurà estat un malson.

Bona nit, gent. I espavil, que ens trauran les sabates.

Xesca Ensenyat