Pareix una codolada de l’Any de la Picor. El masoquisme cal·ligràfic de les monges del meu vilatge va deixar tota la transcripció salpebrada dels seus batecs, així és que com a mínim fa quaranta anys que la vaig fer, arran de la vèrbola d’una anciana que emigrà de Pollença quan era jove, cap a Marsella,
Fa devers dos anys i mig que escric una novel·la amb el mètode rodoredià (tan lloat per Molas): sense tocar ploma. Jo que he passat més de mitja vida aferrada a bocinets de paper (de vegades ben pollosos) i que m’he desperta abruptament d’un somni i m’he aixecada i he escrit damunt un tiquet de
H O R A C I A N A Als joves Miquel Costa i Llobera XII. ALS JOVES Fills d’una raça dreturera i forta que unia el seny amb l’ímpetu, no renegueu de vostra sang … Oprobi pel fill qui n’és apòstata! Per honra té ésser bord.
Que se caguin d’una manera raonada (anava a dir acadèmica) en una cosa que tu sospires i no la pots obtenir, no té preu i m’he decidida a agrair el servei prestat perquè jo sóc així. Primer he anat a fer-me les ablucions, atès que hi ha escrits que s’han de fer amb un seny de bístia vella degut
Si qualcú s’havia fetes il·lusions de ser, ja que no tenia, li vull comunicar que no és automàtic. No és suficient no tenir per poder dir que hom és. Llegint d’en Brossa al web de Magisteri Mag Teatre vaig saber que en Blai havia escrit ‘Ésser o tenir?’ aquells dies dies de 1997 que en Brossa va ser per Palma. A mi ara
Perquè funcioni, el secret és que hi hagi una porta que sempre es pugui tornar a obrir És més fàcil que no sembla; però això sí: s’ha de donar una condició prèvia, i és que tu has d’haver dit prou, però sense declamar, sense émfasi. Amb naturalitat. El que és difícil és prendre la decisió,
L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS us dóna la benvinguda i us desitja un bon vol aquest any 9 de trinca
Ningú no podrà dir que és un mal any mentre una espurna d’il·lusió minúscula com un capet d’agulla basti a fer-se veure des d’un fons de gruta en una anfractuositat de la tenassa d’una illa mig batuda per la corrupció, per la violència i per la màfia: que és com dir PEL SILENCI Ha estat un bon any per
PRIMER ESCOLTAU AQUESTA MÚSICA MANLLEVADA A UNA AMIGA. DESPRÉS M’EXPLIC. ÉS UNA MÚSICA QUE VA MOLT BÉ PER ESTAR AMB EN JOAN BROSSA. L’EXPOLI L’HE PRACTICAT AL BLOC CHAÒ ONG VIÊT NÂM Quin dia més bell amb en Joan Brossa. Quantes coses que han sortit a la xarxa: poemes visuals, poemes amb mots, inèdits, estudis, muntatges teatrals…
Cada vegada que veig una A, encara que no sigui majúscula. Sobretot si és vermella i si està al carrer (pobreta) i fa fred i és el vespre. Una pobre A que s’ha de veure en els porxos de plaçaI si està a l’inrevés, ves què tal: banyes. Cal saber que les A són escales i
Dos esperits travessen l’Eixample acotxats dins d’autobusos que circulen en sentits oposats: el de Joan Brossa i el de Miquel Bauçà. Els monitors que han engegat abans de sortir espurnegen sofregits de ceba. Envien les dones a fer la carrera, i no s’amoïnen si l’autopista mata: ells van a la guerra. Escrots indecisos rugosos, escrots resolts tibants, cama
Un llibre que no s’acaba mai No estic bé. Tenint tot el que sé que vull tenir, essent coneixedor de la dolenteria exacta de l’Univers, i essent prou intel·ligent i coratjut per a no delejar beneitures, ¿per què no estic bé? Ja passarà… No-fer. El que sigui és l’únic que es pot permetre un
Dia 30, a roll seguit, sense fer represa, sense aturall, sense treva, fora son MONODEBROSSA D’aquesta manera L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS s’afegeix a l’homenatge a Joan Brossa, donant per descomptat que la càmera fotogràfica no conspirarà contra la creativitat de ningú, que l’ordinador no se renegarà, que hi haurà subministrament elèctric i internet… LES INTENCIONS SÓN QUE EL
Aquells dies que vostè ja no sortia de la biblioteca, empijamat Quina avinentesa em podia donar vostè de poder-li parlar dels meus neguits, aquell dia que em va camuflar la pistola dins d’un llibre, tot tirat de pijama de seda, tan resolt a morir-se d’una sola tacada? El recorregut de la llum que emetia la