Però estic baldada de pertot: par que m’hagin donat calça d’arena
Morta d’escriguera però sense horces per enves
tir. Per escriure cal tenir una salut de ferro, sens dubte. Ara, llegir és més lliscant. He llegit com un animal aquests mesos de tribulacions. De Roberto Bolaño a Vassili Grossman passant per Imma Monsó, Robert Walser, Charles Baxter, Lluís Ferran de Pol, Eduardo Mendoza… he pelegrinat amb ells i he fet hostal a les seves gramàtiques i ara em fa l’efecte que hem crescut plegats i que serem germans de l’ànima ja per sempre.
Ara visitaré blocs amics, i potser més tard tornaré.
Gràcies a tots els que us heu interessat per la meva salut. M’ha fet molt de bé aquest interès. Vegades cura més una visita o una trucada de mòbil que una pastilla.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
cara Ics. Una abraçada
i a nosaltres tu ens la deixes neta i plena. Una abraçada. Bona nit!, descansa i enforteix-te, belle dame.
Aquí estem per rebre’t i celebrar que estiguis bé d’aquest mal del lloro i
altres minúcies. Valenta dón elmillor encara ha d’arribar. Besadones.
que jo me’n recorde. Tranquil·litat, oi?
Vas rebre el mail que vos vaig enviar?
No hi hagut resposta.
Ara, a poc a poc.
Primer la vida i després les lletres, no?
Un b7 tendre per a tu.
Xesca: una etapa mes del teu Tour d’aquest hivern/primavera.
però, si us plau, piano piano.
cap esprint, cap meta volant, res de res. Tranquilitat i bons aliments,
tot seguint les indicacions.
Ens n’alegrem. Però encara mès si vas piano, piano.
Et queden molts anys per anar corrent altra vegada.
Amb l’afecte de tots.
Lisa
de l’hidro. Una abraçada
de que te’n hagis sortit. Una abraçada.