L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Redòs per a la serenitat municipal

2 de març de 2009
Sense categoria
11 comentaris

DISPOSAM D’UN NOU DIA

Sorgit a empentes i redolons d’un hostal fosc

          Bastaria que dugués una paraula per a cadascú d’aquells que ha d’escometre i ja hi hauria ebullició, alegria. Just que ens dugués un mot a cadascun ja podríem saber que, fins i tot quan no vetllam, l’onatge du notícies. Sense paraules l’ànima no es mostra.    
          Silenciós com un frare que no vol trencar els vots, un nou dia pega un buf als estels com si fossin el sucre mòlt de l’ensaïmada. Fa la seva via amb el mateix pas que la lluna ha pautat damunt les verdes praderes que absorbiran els seus somnis, les seves hemorràgies.  
          Quan s’acabarà tanta fredor els matins, tanta boira, i aquestes nits gèlides que amb el baf de les paraules produeixen caramells durs com estalagtites? Es tornarà a acostar a la meva pell el mar qualque vegada?

 

  1. no deixis que l’ànima s’entristeixi, la teva és forta, viva i ens vivifica.  El que has escrit és magnífic, i trist. Hi ha focs que esperen l’hidroavió… Una abraçada i bona nit!

  2. No deixis que la fredor de fora t’entri dins. Si el que t’angoixa és la mort pensa que és la seva feina rondar-te però ja li pots dir que sense que sigui res personal la teva és viure.

    Au, vinga amunt que les arrels dels pins tossuts donen per molt.

    Joan

  3. la primavera s’apropa pas a pas fent girar la roda de la vida.
    Per mi aquest també està sent un hivern molt llarg, però s’ha de viure el que hi ha.
    Sempre hi ha coses per fer, i si no me les invento.
    Una càlida abraçada

Respon a Johny Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!