País complicat…
El suflé comença a baixar? Segur que aquest (amb interrogant o sense) serà el titular d’algun article analitzant els resultats en els propers dies. Però no és el meu.
Ni ha passat el que jo volia, ni el que volien -m’atreveixo a dir- cap ni un dels partits polítics catalans, que ara analitzen sectorialment els seus resultats i que -com sempre- obvien la part de fracàs i emfatitzen la part positiva. Aquí gairebé no ha passat res, la cosa està igual que abans o quasi, és més jo diria que està una mica pitjor; per tant no calia disoldre el Parlament si l’objectiu d’aquestes eleccions era reforçar el govern, ampliar el lideratge de Mas i de CiU i, de retruc ampliar la majoria sobiranista del conjunt de la Cambra per avançar cap al “dret a decidir”, “l’estat propi” o la “transició nacional”.
El més interessant: la participació més alta que mai hagi hagut en unes eleccions al Parlament de Catalunya. Aquest és doncs el retrat d’un país real, real i complicat.
A l’altra banda, el de la caverna, el PP, Ciudadanos i el seu discurs espanyolista carregat de falsedats no només aguanten, sinó que pugen 7 escons que probablement els hi arriben del traspàs de vots d’antics electors socialistes però també de molts votants de Convergència i Unió.
ERC és el principal guanyador d’aquestes eleccions. I la responsabilitat que li cau al damunt al bonàs i neòfit Oriol Junqueras és molt gran, no només en el camp nacional, sinó també en el social i en el de l’esquerra, pel fet d’haver-se convertit en el principal grup progressita del Parlament. Les “dues ànimes” del vell partit de Macià i Companys, ara més que mai s’hauran de combinar bé, intentant que no se’l mengin com tantes altres vegades els grans als que haurà d’ajudar.
El suflé s’ha quedat congelat i, en tot cas, encara no es desinfla. Malgrat la diatriba de mentides, exageracions i anàlisis sesgades que a partir de demà intentaran endinyar-nos des dels faristols, les tertúlies i les editorials de Madrid i de l’Espanya eterna que, avui, ja deuen estar dient que ha guanyat les eleccions.
Visca Catalunya lliure!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
no estic d’acord amb tu.
Sí que calia convocar eleccions. Com bé dius la participàció ha estat alta i tothom ha votat sabent el que es plantejava sense ambiguitats. Ara ja sabem que el bloc sobiranista, amb màxima participació i mínima ambiguitat, creix, i sí, el capità Mas no estarà sol al pont de comandament, i que? Millor que hi hagin molts a portar el timó, no fos cas que el duran i en godó el capgirin.
Els bons, els democrates, hem guanyat, i així ho veu la premsa internacional menys l’espanyola. però ens ve de nou? Mentiran i intoxicaran, però no ens sorpren.
I sí, ERC té una gran responsabilitat a sobre, però en Junqueras en sap d’història.
Salut i republica!
2,075.000 vots demanen un referèndum.
Els Partits que vàrem defensar el Dret a Decidir sumen 87 escons molt més que la majoria absoluta.
Ara Mas podrà demostrar que la seva aposta era sincera, podrà demostrar si té fusta de capdavanter, Mas podrà demostrar que no és el “Mas de les sabates grans”, que no és el “Mas de les calces fluixes” sinó que és el Mas, Molt honorable, que es creu el que diu, i compleix el que promet en la Campanya Electoral -compliment que és el primer pas de la Regeneració democràtica que li cal a Catalunya- que es posa davant del Poble Català com els autèntics líders ho fan o ho acaben fent.
Si Mas compleix ara, quan les coses no són pas fàcils, jo i molts com jo ens el creurem.
Mas i Ciu han d’entendre que el futur de Catalunya, la nostra Independència, ha de ser obra d’una unió constituent que aplegui els diferents partits que han guanyat, cadascun segons les seves possibilitats, les Eleccions a les quals ell mateix els va convocar.
Aquest és a partir d’ara el crit de batalla del Poble català lliure: “No ens falleu!”
Partits polítics “catalans lliures” aparqueu les vostres diferències per uns moments ni que siguin llargs i no ens falleu!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció